El coronavirus no és un producte de laboratori, segons un estudi de 'Nature'

L’anàlisi del genoma i dels punxons que utilitza el SARS-CoV-2 per infectar les cèl·lules humanes mostra un procés de mutació i selecció natural

Coronavirus: l'última hora del Covid-19 a Catalunya, en directe

Només cal entrar uns minuts a les xarxes socials per descobrir-hi tota mena de propostes conspiratives sobre l’origen del SARS-CoV-2. Un article publicat aquest dimarts a la revista Nature, però, conclou que aquest microbi "no és una construcció de laboratori ni un virus manipulat intencionadament".

Els autors del treball, de diverses universitats dels Estats Units, Austràlia i el Regne Unit, han analitzat l’estructura de les protuberàncies en forma de punxó que es distribueixen per la superfície del virus i que li serveixen per enganxar-se a les cèl·lules humanes, entrar-hi i infectar-les, i les han comparat amb les d’altres coronavirus. El que han vist és que, tot i les semblances amb els seus parents, el nou coronavirus té uns punxons força diferents, però que també són molt efectius a l’hora d’infectar les cèl·lules humanes. Aquesta primera observació ja indica que els punxons probablement s’han originat a partir de mutacions espontànies i selecció natural. Si algú hagués decidit enginyar el virus, el més raonable hauria sigut reproduir els mecanismes d’infecció d’altres virus ja coneguts, i no crear-ne un de completament nou. "Si el SARS-CoV-2 s’hagués construït amb enginyeria genètica, seria fàcil de veure per comparació amb els altres coronavirus coneguts, però el que s’observa en el seu genoma és un procés evolutiu normal", confirma Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i professor de la UAB.

Rep diàriament al teu correu les últimes informacions sobre la pandèmia del Covid-19

L’estudi analitza tres possibles orígens del SARS-CoV-2. Un d’ells és que el virus hagi evolucionat en un laboratori fins a adquirir les propietats infeccioses, i que des d’allà s’hagi escapat i començat a contagiar persones. L’evolució dels virus en un cultiu cel·lular de laboratori no és cap cosa estranya. De fet, s’ha observat en el de la SARS, el parent més proper del nou coronavirus. Segons els autors, l’evolució fins al SARS-CoV-2 en aquest escenari hauria requerit partir d’un virus amb característiques properes però que no tenen la resta de coronavirus coneguts, i que tampoc s’ha descrit mai en la literatura científica. A més, l’estructura dels punxons del nou coronavirus suggereixen que el microbi ha interactuat prèviament amb cèl·lules d’un sistema immunitari com l’humà o el d’altres animals. Això descartaria definitivament l’evolució per accident en un laboratori.

Segueix tota l'actualitat del coronavirus

Els altres possibles orígens del virus que s’analitzen a l’estudi són un procés de selecció natural en un animal abans del salt a humans i un procés de selecció natural ja en hostes humans després de la transferència d’origen animal. La primera opció implica, lògicament, la presència del virus en algun animal. Fins ara, però, només s’han trobat virus semblants. Els coronavirus dels ratpenats presenten un 96% de coincidència genètica amb el SARS-CoV-2 i els dels pangolís tenen uns punxons força similars. De tota manera, la diversitat de virus en ratpenats i altres espècies és abismal: es calcula que n’hi ha 1,6 milions d’espècies diferents i només se’n coneixen vora 3.000, amb la qual cosa aquest escenari resulta força probable.

Identificats els principals factors de risc de morir per Covid-19

El segon escenari assumeix que un ancestre del SARS-CoV-2 va saltar d’algun animal als humans i va anar evolucionant fins a assolir les propietats infeccioses actuals. Aquesta possibilitat s’haurà de comprovar a partir d’anàlisis retrospectives per buscar mostres d’anticossos en persones i demostrar o descartar un contacte previ amb fases menys agressives del virus. Segons Segalés, "l’opció més plausible és que hi hagi hagut un animal que hagi actuat d’hoste intermediari des del qual el virus hagi saltat als humans". "A més, és la possibilitat més coherent amb el que sabem d’altres coronavirus", conclou.