EPIDÈMIA GLOBAL

Cursa contrarellotge per frenar el coronavirus

Científics catalans proposen un prototip de vacuna

El coronavirus de Wuhan o 2019-nCoV s’escampa ràpidament. Segons la quantitat de diagnòstics dels últims dies, en el temps de llegir aquest text fins al final s’hauran produït cinc noves infeccions, un ritme que correspon a més de 2.000 casos diaris. Des que es va anunciar el brot el 9 de gener, científics de tot el món treballen aferrissadament per trobar eines que permetin fer front a l’epidèmia. En tot just tres setmanes s’han publicat prop de 60 articles sobre aquest virus en revistes científiques, alguns dels quals prediuen que podria infectar fins a 40.000 persones a la Xina. A partir de mostres de pacients infectats, avui dia ja s’ha aconseguit aïllar el virus al laboratori i seqüenciar-ne tot el genoma, dos passos fonamentals per millorar els diagnòstics i assajar possibles vacunes i tractaments.

El genoma d’aquest coronavirus ha revelat que es tracta d’un nou microorganisme que requereix una recerca inèdita. “La seva semblança amb el coronavirus de la SARS ens dona indicacions, però a l’hora de treballar en una vacuna hem de pensar en generar un producte específic”, confirma Joaquim Segalés, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Segalés i el seu grup de recerca han desenvolupat dues vacunes per al coronavirus de la MERS, que han assajat amb resultats positius en dromedaris i llames, de manera que tenen una llarga experiència en l’estudi d’aquests microbis. La informació codificada en l’ADN del coronavirus de Wuhan també indica que els ratpenats podrien ser-ne l’hoste original, tot i que pot haver arribat a les persones a través d’un altre animal.

Tres hipòtesis

Quan el dia 11 de gener es van publicar les primeres seqüències genètiques del virus, el grup de Segalés i els seus col·laboradors del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas, als Estats Units, van introduir-les en un sistema de predicció informàtica. I n’han obtingut tres troballes diferents. La primera identifica una substància concreta que forma part de la membrana que envolta la cèl·lula i que és on s’enganxaria el virus per infectar-la. Si es trobés una manera farmacològica de bloquejar aquesta substància -o receptor, en terminologia científica-, el virus no podria atacar les cèl·lules i la malaltia no prosperaria. Per tant, aquesta primera proposta obre el camí cap a un possible tractament. La segona hipòtesi indica que el pollastre i el gat mesquer són bons candidats a hostes intermediaris del virus, a través dels quals s’hauria encomanat a les persones. I l’última proposta ha identificat un fragment d’una molècula coneguda com a proteïna S, que forma part de la corona del virus i que intervé en el procés d’ancoratge a la cèl·lula infectada. Segons Segalés, “aquesta porció de proteïna és un bon candidat per desenvolupar una vacuna”, perquè si es desenvolupen anticossos per bloquejar aquesta substància, en cas d’infecció aquests anticossos podrien desactivar-la en el virus i impedir que el microbi es clavés a la cèl·lula per infectar-la.

Segalés adverteix amb prudència que “tot això són prediccions que cal comprovar”. I avisa: “Nosaltres ja tenim un prototip de vacuna que podem desenvolupar en dues o tres setmanes, però necessitem finançament per comprovar que funciona; sense finançament, aquesta recerca es pot quedar aquí”. El desenvolupament de vacunes, però, és “complex perquè hi ha interessos econòmics en joc, i interessos que tenen a veure amb patents i propietat intel·lectual”, afegeix. Un exemple d’aquests condicionants de tipus econòmic afecta també les vacunes dels coronavirus de la MERS i la SARS: tot i que hi ha diversos prototips que funcionen bé en animals, encara no n’hi ha cap de registrada per administrar a persones.

Respecte a aquesta possible vacuna, Segalés es pregunta si realment “caldrà vacunar la gent”. L’investigador recomana fer una anàlisi de risc, que podria indicar que és millor vacunar els animals que contagien el virus a les persones que no pas les mateixes persones. “De tota manera, encara estem lluny d’aquesta anàlisi”, reconeix. Segons Anna Vilella, metge del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, “la vacuna forma part de les eines per fer front a una malaltia infecciosa com aquesta”. “Com que no sabem com evolucionarà el brot, cal treballar en molts flancs a l’hora”, considera.

Sense cap tractament ni vacuna específics, per ara, el nou coronavirus s’ha de gestionar amb estratègies de prevenció -“mascaretes en llocs amb molta gent i higiene de mans”, segons Vilella- i tractament simptomàtic als malalts. “Si tenen mal de cap, s’administren analgèsics; si mostren problemes respiratoris importants, es traslladen a la unitat de cures intensives -explica la metge-. Com si fos una grip”, conclou.