EDICIÓ GENÈTICA

El frau de les bessones editades genèticament a la Xina

Es fa públic l’article que va escriure el científic He Jiankui i que demostra la seva falta de rigor ètic i científic

El novembre del 2018, el biofísic xinès He Jiankui va anunciar el naixement de dues bessones modificades genèticament mitjançant la tècnica coneguda com a CRISPR/Cas9. Quan es va fer públic l’anunci, el gruix de la comunitat científica va posar el crit al cel perquè es tractava d’un ús temerari d’una tecnologia encara poc madura per modificar embrions humans viables. La revista nord-americana MIT Technology Review ha tingut accés a l’article científic que He va escriure sobre el cas i n’ha publicat alguns fragments. El mateix text, que va ser rebutjat per les revistes científiques Nature i Journal of the American Medical Association (JAMA), confirma la imprudència comesa.

Una edició fallida

Una de les coses que queda clara a l’article és que l’edició genètica practicada als embrions no va aconseguir l’objectiu que perseguia. Com que el pare de les bessones era portador del VIH, un dels arguments de He a favor de la modificació va ser la garantia que les seves filles hi serien immunes. La idea dels científics era modificar el gen CCR5 i transformar-lo en una variant coneguda com a CCR5 delta 32, que confereix protecció contra aquest virus. Un cop editat l’ADN, els científics van extreure cèl·lules dels embrions per comprovar l’èxit de l’operació. Ells mateixos confirmen a l’article que en dos dels quatre embrions modificats no s’havia produït cap canvi en el gen CCR5, i que en els altres dos aquest gen havia canviat de dues maneres diferents, però que cap no coincidia amb la variant buscada. “Esperem que això confereixi resistència parcial al VIH, de manera semblant al que fa la variant natural CCR5 delta 32”, van escriure, malgrat tot. Aquests dos embrions, amb variants desconegudes del gen CCR5, van ser els que es van implantar a l’úter de la mare.

El dret a la reproducció assistida

Una operació com aquesta podria tenir sentit si no es disposés de maneres més senzilles d’evitar que un progenitor masculí amb VIH transmeti el virus als seus fills. El procediment que es coneix com a rentat d’esperma, per exemple, es du a terme des de fa 20 anys i se n’ha comprovat l’eficàcia en milers de casos. Es basa en una tècnica que separa la part de fluid seminal que pot contenir el virus per desestimar-la en el procés de fertilització. El més intrigant del cas és que a l’article els científics expliquen que van aplicar aquest mètode, amb la qual cosa els embrions no corrien cap risc de ser portadors del VIH. ¿Calia, aleshores, modificar-los genèticament per conferir-los immunitat? Com que a la Xina els portadors del VIH no tenen dret als tractaments de reproducció assistida, hi ha la possibilitat que els pares consentissin la modificació per tenir accés a un programa de fertilitat i assegurar així que les seves filles no fossin portadores del virus.

El perill de mutacions no desitjades

Una de les limitacions de la tècnica CRISPR és que pot introduir modificacions no desitjades a l’ADN que es pretén editar. Conscient d’això, l’equip de He va analitzar mostres dels embrions un cop modificats per trobar-hi possibles mutacions fora del gen CCR5. En un d’ells no en van trobar cap, però a l’altre en van trobar una que, segons l’article, “podria no tenir impacte en cap funció biològica”. Aquesta expressió, com és obvi, no ofereix cap seguretat. A més, l’anàlisi es va efectuar en cèl·lules dels embrions que es van destruir durant el procés i no van contribuir a la formació de les bessones. Per garantir que un embrió no pateixi mutacions no desitjades que puguin tenir conseqüències greus en la salut, s’haurien d’analitzar individualment totes les cèl·lules que el componen, amb la qual cosa quedaria destruït. És impossible, doncs, assegurar que els embrions manipulats no tenien cap mutació no desitjada.

A mesura que s’obté més informació d’aquest cas, queda clar que la tecnologia d’edició genètica requereix una gestió particular i acurada. A banda d’empaitar l’objectiu d’una regulació global, que també és important, potser caldria donar més importància al debat social i l’assoliment de consensos amplis que l’haurien de fer possible.