BIOTECNOLOGIA

El científic català que ha descobert una nova tècnica d’edició genètica

L’investigador Marc Güell treballa també en un tractament per a l’acne i en la creació d’òrgans per a trasplantaments

Després de viure en un veler a la costa est dels Estats Units durant una temporada, Marc Güell va exprimir la seva formació com a químic i enginyer en telecomunicacions per desenvolupar una nova tecnologia d’edició genètica que supera alguna de les limitacions de les eines actuals, basades en la tecnologia coneguda com a CRISPR/Cas9.

“Havent treballat molts anys amb genomes de porc, em vaig adonar que hi havia coses que no es podien fer, com ara modificar trossos grossos de genoma”, explica l’investigador de la Universitat Pompeu Fabra. Tal com fa sempre, va enfocar el repte com un problema d’enginyeria pendent de resoldre. “En el fons, fem enginyeria amb sistemes biològics”, apunta.

Avui dia aquesta tecnologia és una realitat. Coneguda com a Uni-Large, ja s’està assajant en ratolins amb una mutació genètica que provoca una malaltia molt semblant a la distròfia muscular (que afecta una de cada 30.000 persones). “Per reparar aquestes mutacions, cal modificar trossos grossos d’ADN”, assegura el científic. Güell i el seu equip ja han vist que, amb una injecció als músculs afectats, els ratolins recuperen el to muscular.

A més d’aquesta troballa, aquest investigador nascut a Olot el 1982 també treballa en un tractament per a l’acne i en un projecte per obtenir òrgans de porc que es puguin trasplantar en humans. Tot això el va fer mereixedor de l’últim Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

“Fem iogurt per a la pell”, diu Güell en to de broma en referència al tractament que han trobat per a l’acne. No ens hem d’imaginar, però, màscares nocturnes fetes a base de productes lactis i cogombre, sinó un líquid ric en els bacteris relacionats amb els estats saludables de la pell que s’aplica directament a la cara. “D’aquesta manera, aquests bacteris desplacen durant setmanes els que no estan associats a estats tan saludables”, explica. Aquest tractament ja s’ha assajat en persones i els pròxims anys s’intentarà comercialitzar mitjançant un acord entre l’empresa Sbiomedic, fundada pels investigadors, i l’empresa de cosmètica Beiersdorf, coneguda per la fabricació de les cremes Nivea.

Òrgans porcins per a humans

¿Una cèl·lula d’orella de porc es pot modificar genèticament fins a donar lloc a un animal amb òrgans compatibles amb els humans? Això intenten demostrar Marc Güell i un grup de recerca de la Universitat de Cambridge. A l’hora de modificar l’ADN de la cèl·lula, “traiem els gens del porc relacionats amb els processos de rebuig i n’afegim d’humans que intervenen en la coagulació de la sang i el sistema immunitari”, concreta l’investigador. Un cop fet això, aquest material genètic s’insereix en una cèl·lula sexual femenina de porc -prèviament buidada del seu ADN original-, s’activa artificialment el procés de desenvolupament d’un embrió i s’implanta a l’úter d’una truja. El garrí que naixerà tindrà l’aspecte d’un porc normal i corrent, però els seus òrgans seran més compatibles amb un cos humà. “A més, els fills d’aquest animal heretaran les mateixes modificacions”, afegeix Güell, de manera que un cop culminat el procés, s’obté una nova raça de porc que es pot reproduir.

De moment, els investigadors ja han demostrat que amb aquesta tècnica s’eliminen molts dels virus associats al genoma del porc, que podrien suposar problemes en casos de trasplantaments en humans. A banda d’això, s’estan fent assajos de trasplantaments en primats.

Sobre el vessant ètic d’utilitzar porcs i micos en aquests experiments, Güell sosté que “podríem deixar de menjar porc, però, si una persona necessita un ronyó per viure, obtenir-lo d’aquesta manera em sembla justificable”. L’opinió de diversos col·laboradors seus, entre els quals hi ha musulmans i jueus que no consumeixen carn de porc, és la mateixa: en cas de vida o mort, acceptarien un òrgan d’origen porcí. De tota manera, en aquests experiments “s’utilitzen molt pocs animals i, a més, reben molta atenció”, puntualitza Güell. “De fet, un trasplantament en un primat és gairebé tan car com un trasplantament en una persona”.