Començ a escriure aquestes línies no més de dotze hores abans que s'escenifiqui el canvi als ajuntaments de la nostra terra catalana. Escric aquestes retxes humils i encara atònites des d'unes idees que no he volgut mai, d'ençà que tenc ús de raó política, que m'abandonassin i que es configuren a partir de dos eixos que sempre, irremeiablement, es troben: el primer, la lluita per una societat justa, solidària i culta, sense privilegis, on els poderosos siguin menys poderosos i els pobres siguin menys pobres, on la justícia sigui justa i on els drets bàsics d'accés a l'educació, a la sanitat o a l'habitatge, entre molts d'altres, estiguin garantits per l'administració. El segon, l'anhel per un país lliure, sense jous que el sotmetin, sense polítiques ni governs externs que el subjuguin per la llengua o la cultura, sense virreis que venguin la nostra dignitat com a poble per un plat de llenties.
Ja sabem com ens han dit que era Mallorca, una terra perifèrica, amb una població acomplexada, amb l'autoodi a flor de pell, amb uns pròcers de la pàtria més pròxims a l'autoflagel·lació que a la creença real en la victòria, gent, en el millor dels casos, avesada a rabejar-se en el victimisme i el complex que no en les ganes de canviar-ho tot i en les possibilitats reals de fer-ho. Els mallorquins som així, ens deien i ens dèiem. Per això tanta de gent durant tants d'anys havia votat sempre per perdre. Amb convicció. Amb dignitat. Però per perdre.
Ja s'ha dit a tort i a dret i s'ha repetit arreu que el canvi ens arriba, a Mallorca, amb el primer president antimallorquí de la història. L'odi visceral de José Ramón Bauzá a la identitat diferenciada mallorquina i la seva nefasta gestió interna dels assumptes de partit, a banda de la conjuntura estatal amb un Mariano Rajoy incapaç de fer creure a ningú que tot això que patim i ens fan patir es pugui remuntar, han desembocat en una castanya monumental del Partit Popular a les darreres eleccions autonòmiques i municipals a casa nostra.
I ara què? Fa tres setmanes que vivim un tobogan d'emocions, contradiccions, bregues i discussions. Mentre es tengui clar d'on venim, perquè som on som, i on no volem tornar, res d'això no m'espanta ni m'entristeix. Ho consider part legítima del joc polític. Demà, avui ja per a molts dels qui llegireu aquest escrit, Mallorca haurà tornat gran, haurà madurat i donarà forma oficial a aquest creixement. Desenes d'ajuntaments fins ara en mans de cacics, teresetes, interessats i corruptes passaran a ser comandats per gent normal, de cada dia, sense negocis amagats i sense altra ambició que la de fer arribar una nova forma de fer política a aquesta terra. Record la il·lusió pel primer Govern de Francesc Antich, un govern valent, disposat a canviar les coses, a incorporar "els millors", els més ben formats als seus òrgans de govern. I record el segon, poruc, abúlic, que semblava formar-se d'esma, i que naixia com si sabés que la seva data de caducitat estava fixada des del dia de la signatura del pacte.
Esper que els qui han de dur endavant tot això, al Govern, al Consell i a tots els ajuntaments on haurà estat possible el canvi, ho facin amb responsabilitat però amb fermesa, amb seny però amb decisió, amb rauxa però amb mesura, amb la raó i el saber, però amb el cor i el sentiment. Esper unes institucions amb ànima, a prop del poble i de la gent. Esper persones normals a favor de tot i de tothom. Gent que sumi i que engresqui. Esper carisma i esper país, molt de país. Sense proselitismes, però amb fermesa remant sempre a favor del país i de tot el que el fa i el representa. I això s'aconsegueix amb lleis, amb decrets, amb ordres i normes, però també amb discurs i amb actituds. I és aquí on acaben aquestes línies, en el retorn al paper de l'esquerra nacional: valentia per revertir tot el mal que ens han fet els darrers quatre anys, audàcia per anar encara més enllà, coratge per reclamar a Madrid el que ens pertoca en matèria de finançament i de competències. Esper que l'ànsia de justícia social es converteixi en un cavall de batalla insubornable i indiscutible. I esper també que els qui se n'hagin de cuidar sàpiguen llegir l'alè del poble i sàpiguen ajudar a fer esdevenir transversal en la vida política i social de Mallorca i de les Illes Balears el nostre fet nacional. Tot això serà demà. I demà ja és avui. Avui, que comença tot.
