Després de l'hecatombe, a regar
Diu el poeta que és a partir de l'hecatombe i el caos total que s'adquireix la puresa necessària per envestir una nova creació, contundent, sòlida, coherent, activa i solidària, però sobretot vertadera. I cal recordar que a la gènesi de qualsevol canvi o revolució hi subjeu sempre l'artista, el pensador, el poeta, alliberat de prejudicis i rols adquirits. Seguint els poetes, els científics. I darrere els científics, els polítics. Cal doncs, segurament, que escoltem el poeta i mirem de fer tabula rasa d'allò que, en l'àmbit públic, ha comandat els nostres dies. Alguna cosa es deu haver fet malament durant els darrers gairebé quaranta anys de pseudodemocràcia des dels cercles transformadors de la política oficial per haver desembocat en la situació actual.
El neoliberalisme avui es mou sense complexos i ja sense necessitat d'enganar ningú amb mentides pietoses desmantella l'estat del benestar, sustent fins ara de l'economia de mercat entre la fulminada classe mitjana. La corrupció és el primer punt de tots els ordres del dia en l'administració pública. El sistema econòmic fa estona que ha fet fallida. Mentrestant, l'espanyolisme més ranci, enllà i ençà, pugna per alçar el llistó de l'aberrància i distreure el populatxo contradient la història i la ciència amb decrets per arraconar el català a l'ensenyament, canvis i prohibicions protofeixistes de noms (País Valencià, Maó, Palma...), invenció de denominacions lingüístiques absurdes (LAPAO), etc.
Què ens ha fallat? Què hem fet malament? On ha errat l'esquerra oficial a l'hora de consolidar els valors que li són propis, els valors de l'estat del benestar i fer-los comuns al discurs i als fets de tot l'espectre polític? De què han servit trenta anys d'oposició i vuit de govern progressista? Creuen els electors en el sistema? Quins canvis és capaç d'executar l'esquerra quan governa? Per què als governs progressistes els costa tant prendre mesures? D'on neixen tots aquests escrúpols i prevencions? I la socialdemocràcia, no està igualment fermada de mans i peus davant el poder econòmic? Hi ha alternativa?
La temptació populista sura en tots els ambients i el rebuig a la classe política, sense matisos, sembla apoderar-se de maneres de fer que, si arriben a governar, només afegiran aigua al banyat.
I sí, davant el desencís general, després del caos i l'hecatombe, hi ha alternativa. D'uns anys ençà a Mallorca han florit espontàniament, de forma simultània i sense lligams aparents, diferents associacions juvenils que tornen a trescar els camins que trescaren durant els anys setanta aquells demòcrates convençuts, joves i il·lusionats. Aleshores cercaven gaudir per primera vegada del dret de vot i ho feien des del carrer, cohesionant la societat, dinamitzant-la, participant arreu en l'acció, en la protesta, en l'activisme cultural. Aquells joves d'antany, però, fa massa temps que perderen el carrer, allunyats de la il·lusió, instal·lats a les poltrones de l'aparença i la correcció. Nova saba, ens calia, ulls tendres des d'on guaitar el canvi. Ulls i mans al carrer. El Col·lectiu Albaïna a Sóller, Pinyol Vermell a la Pobla, Xítxeros amb Empenta a Manacor o els joves de Pla de Llevant en Marxa són associacions nascudes durant la darrera dècada que fan feina des del carrer, incòmodes, allunyades del suport institucional, sense més recursos que l'entusiasme i la il·lusió d'unes idees, que fiscalitzen la tasca dels ajuntaments dels seus pobles amb accions contundents, que tenen en el seu ideari la defensa del país (del país català, de la nació sencera, que volen independent), la promocíó, ús i reivindicació de la nostra llengua (cal dir-ho? la catalana), la defensa del territori davant les agressions dels especuladors, l'exercici i divulgació dels valors que promouen la igualtat entre les persones (a favor de la dona, contra la violència de gènere, a favor del col·lectiu LGTB, contra la nova llei de l'avortament, i contra tantes altres mesures retrògrades que els governs espanyol i balear pretenen dur endavant).
Fan feina des del convenciment, des de la necessitat i la urgència del canvi, des de la base. Des de la sinceritat i l'autenticitat. I les seves accions són seguides, copiades?, pels partits progressistes a l'oposició, desorientats, gastats, cansats, incapaços de forjar alternatives creïbles. Aquests col·lectius juvenils ja han estat convidats a "entrar en política". Però no frissen. O sí. Ells ja hi són. Ja en fan, de política, perquè posen la base i llauren per sembrar, perquè transformen i creuen en el món pel qual treballen, amb vehemència, amb contundència i amb la força de la contestació des de la raó. Cal no oblidar que tot el que ha ocorregut els darrers anys al Principat de Catalunya neix de l'acció de la societat civil, cohesionada i activa, que ha estat la que finalment ha marcat l'agenda política, com hauria de ser sempre. A Mallorca la llavor està sembrada. Reguem-la.
