OPINIÓ

Mai neva a TV3

Fa alguns anys IB3, amb una fórmula valenta i participativa, va treure a concurs la producció d’una sèrie de televisió. Va guanyar per votació popular Mai neva a Ciutat. La sèrie ha tengut èxit aquí. Molt. I sobretot entre els components d’una generació que s’aproximaria al que avui coneixem com a mil·lenials. Na Neus és una al·lota de formació universitària que ha fet feina a Londres alguns anys i que veu com li acaba el cicle a la capital britànica. Els sentiments de fracàs i de retorn nostàlgic s’entremesclen. El retrobament amb les amistats de sempre també genera tensions i fabrica una barreja explosiva de necessitat afectiva i rebuig alhora. L’estancament de l’illa contrasta amb la urgència de viure passats els trenta, quan sembla que més cal consolidar un projecte de vida i, justament, més poc definit està. A més, la sèrie, els seus guionistes, vaja, tenen l’habilitat d’incorporar-hi referents personals, urbans i paisatgístics propis de l’illa, moderns, clàssics i també tòpics. Mostra Mallorca com el que és: una illa de grans contrasts entre la vida urbana i la dels pobles, més moderns del que diuen els tòpics, més rurals del que es poden pensar els mateixos vilans. Amb naturalitat i desimboltura, i segurament de manera innovadora, o si més no original, aborden la vida tal com és: els joves, els progenitors dels joves, l’homosexualitat, la transsexualitat, els vells, la discapacitat, el desordre mental, les teràpies... Però encara més, mostra i explica com és de normal viure en català a Mallorca. La llengua hi és tractada sense necessitat de reivindicació, sinó com una eina bastida i vestida d’una normalitat diària, en una demostració, ara sí, que no cal fer programes de foravila, de vells, de gent que menja tot el dia, per mostrar que podem ser moderns en la nostra llengua. Sense resistencialismes, i de manera prou aproximada a la realitat de molta de gent.

La sèrie, de la qual s’han fet tres temporades, es pot veure íntegra a IB3 a la carta, a Youtube i també a la plataforma FilminCat. Segurament totes tres opcions són molt millors que provar de seguir-la per TV3. La casa mare del món audioviusal nostrat ha estrenat aquesta setmana la tercera temporada de la sèrie a la una i mitja. Hom podria pensar que és una bona idea, el temps que acabam de preparar el dinar, seguir al monitor de dins la cuina el serial. Però no, la bona gent de TV3 ha trobat que la millor hora per veure la sèrie de na Neus Perelló, na Carme i en Lluís era la una i mitja de la matinada entre un dissabte i un diumenge. És ben segur que tot arribant d’un sopar precedit de dues canyes, regat amb una botelleta de vi i coronat amb un gintoniquet fluix, hom té l’alegria adient per seguir amb la necessària empatia les evolucions de les turmentades, i divertides, vides dels nostres tres personatges.

Sobta, i molt, que una persona com Vicent Sanchís, director de la corporació ara mateix, valencià, i per tant perifèric com nosaltres els mallorquinets, arribàs a manifestar que la sèrie illenca era “de difícil comprensió”. Que ho hagués dit qualque barceloní curt de mires no ens hauria vengut de nou. Però que ho digui un senyor que toca tenir el cul pelat de parlar amb representants de tots els accents possibles del país és, si més no, insultant. I si volíeu brou, en tenim tassa i mitja: tot això ha passat mentre s’estrenava Drama, la sèrie de TV3 en què l’espanyol apareix com una llengua vehicular més entre els personatges, amb l’ànim, altra vegada segons Sanchís, de permeabilitzar el canal autonòmic a un públic que fins ara li era aliè.

Hi ha una escletxa per al dubte. IB3 produeix totes les seves sèries en el parastàndard balear. Això vol dir, si fa no fa, que els personatges hi parlen en article salat i amb algunes altres característiques pròpies del català insular. En canvi, es malaveja, prou bé, per la correció d’allò que s’hi diu, i no tan bé de com es diu. En una paraula, potser Mai neva a Ciutat o qualsevol altra sèrie produïda per IB3 podrien ser oportunitats per mostrar d’una vegada a la gent del Principat de quina manera es pot fer servir i donar a conèixer un vertader estàndard unitari, que doni unitat a la morfologia i que mostri, en canvi, la diversitat fonètica i lèxica de la nostra llengua. Es veu que no ha pogut ser, fins ara.

En qualsevol cas, TV3 tenia una ocasió que no podia deixar perdre amb Mai neva a Ciutat (i pel que sé, també amb La forastera, d’ÀPunt) per mostrar com som i com parlam més enllà de la terreta principatina, que no és el centre del món, i que tampoc és la mare dels ous de la catalanitat, un tret identitari que compartim tota la gent del país, els d’aquí, els d’allà i els d’allà deçà. Sí, una oportunitat malbaratada per poder mostrar com són les altres maneres de ser catalans, com és la nostra forma mallorquina de sentir-nos d’aquí, orgullosos, lliures i, com s’usa dir ara, empoderats. TV3 podia ara demostrar que tenia vocació nacional. Amb actituds i decisions com aquestes, no deixa de ser el mateix que tants de pics retreim a IB3, una televisió autonòmica dedicada a engrandir i embellir tòpics, festes populars i altres herbes.