OPINIÓ
Opinió 21/09/2018

Suar

i
Antoni Riera Vives
3 min

Avui (ahir per a vós, lector amable) és Sant Mateu, patró de Bunyola, la vila on corren en tangues, i calçons de davall, i sostenidors, i faixes, i braguetes de randa. Avui és el dia que fa els anys na Tineta, la dona que fa quatre cavallons i set garbes va tenir la feliç ocurrència de dur-me al món. És el dia que tots els (i les) verges del planeta deixen de ser-ho i esdevenen equilibrades balances. És també el dia que va néixer Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana. I el dia que obriren els ulls a la llum universal Carles Sabater per cantar-nos el 'Boig per tu' i apagar-se com una espelma davant un buf inesperat de vent; o Núria Feliu, la senyorota de la cançó lleugera catalana; o el delicat Luis Cernuda, poeta espanyol que transità per damunt el fil primíssim que separa la realitat domesticada del desig indomable; o el gran Larry Hagman, el dolentot J. R. de la nostra mítica 'Dallas', la millor sèrie de la millor TV3 de la història; o l’elegant Leonard Cohen, canadenc anglòfon, cantador impúdic dels nostres dolors i dels nostres amors; o Iñaki de Juana Chaos, l’activista basc, escriptor i militant d’ETA que mantengué una vaga de fam contra el que ell va considerar una cadena perpètua; o el gran Ethan Coen, germà Cohen, retratador de la part més fosca de l’Amèrica que no ens mostren.

Avui, deia, comença la tardor. O això ens havien explicat fins ara. Perquè aquest setembre l’hem dedicat a suar. Hem suat en agafar la granera per fer dissabte. Hem suat en trobar aquella mica de coent a la freixura. I ens ha tornat a caure la goteta en prémer asseguts a la trona, recordant que teníem una morena, i que hi ha feines més agradoses que la d’evacuar pedres rostides en comptes de cacona humil. Hem suat estenent la roba i sentint a les aixelles badades la xopada inevitable. Hem sentit, com els pastadors de sobrassada quan la tenen al punt, que ens suava la regata del cul veremant bon raïm per al vi que beurem l’any que ve. Hem suat dins les aules i hem suat pujant escales. Hem suat escrivint. Ens hem dutxat tres vegades cada dia. Ens ha suat la closca, i ens ha suat la cara. Hem posat rentadores estibades de camisetes pudentes. Hem patit la suor dels altres, en forma de pell amarada o en forma de basca pudenta. Hem suat fent la passejadeta més calmada. I hem brollat quan corríem. Hem suat de nirvis per les nostres cosetes i hem tengut nirvis que ens feien suar perquè suàvem per les nostres cosetes. I hem suat tranquils i assossegats al balancí més quotidià gràcies al xalocot insuportable després d’una pluja tempestuosa d’estiu. I encara que ens hagin dit sempre cristianament que ens hem de guanyar el pa amb la suor del front nostre, ens hem estimat més i tothora suar fent l’amor, que tant ens agrada.

Ens hem acubat. Hem suat pensant-nos que érem a la canícula de juliol. I hem suat recordant-nos que ja érem al setembre. Els cans i els moixos encara s’estiren damunt les rajoles, en aquest acabatall de setembre. Estam en alerta groga per pluja cada dia, i cada setmana un pic o dos en alerta taronja. La basca és insuportable. I esperam estoicament que la torrentada corri només dins els torrents que cap govern mai es recorda de fer nets. Esperam l’apocalipsi torrencial. Els ametlers també van despistats i arribarà un dia que floriran abans de Nadal, que seria com dir que faran Pasqua abans del Ram. Les figueres comencen a treure més prest. I qui més qui menys dins aquest món natural nostre viu desorientat en això que hem volgut anomenar estacions. De fet, els qui sempre havien parlat de desestacionalitzar sense aconseguir-ho ara veuen com miraculosament gent externa vol fruir de la nostra bonança meteorològica lluny dels mesos massificats que ja fan nosa fins i tot als turistes mateixos.

No tenim cosins a la Universitat de Sevilla, però posaríem la mà al foc d’aquest fogós setembre per dir que sí, que ens ha arribat el canvi climàtic, i que ha vengut per quedar, el 'punyetero'. Qui sap si per a Tots Sants no caldrà que els adolescents alienats ens toquin a la porta per proposar-nos el nefand i interferit “truco o trato”, perquè ens trobaran a tots asseguts a la fresca, assaborint un gelat de coco en comptes de menjar castanyes i panellets.

Haurem de llevar cotxes, haurem de llevar aires condicionats (tan bé com va un ventall), haurem de llevar vaques (i menjar menys bistecs i beure menys llet), haurem de cremar menys carbó, haurem de fer moltes de coses si no volem que quan ens disposem a fer-les ja sigui massa tard.

stats