Toni Sala

Toni Sala

Sterna

“Les flors no alliberen l’olor a l’atzar, ni per agradar-nos [...]. El nèctar dolç, un líquid ric en sucre, és la recompensa per als insectes a canvi de la polvorització incidental que fan en visitar les...

Udaeta

SOM VEÏNS AMB L’ESCULTOR Udaeta, i no fa gaire vaig trobar-me’l pel carrer i em va explicar que havia tingut un accident anant amb bicicleta pels boscos de l’Ardenya. Vaig pensar en l’energia escultòrica...

Arbres de febrer

ANANT AMB EL COTXE, sovint em passa que un arbre embogeix i de cop deixa el bosc, s’aboca a la carretera i em salta a sobre. Anant a peu, aquell mateix arbre hauria vingut a donar-me la mà i a abraçar-me,...

Més zombis

SEGUINT EL JUDICI als presos polítics i pensant en l’1-O, no paren de tornar-me al cap els zombis. Convé reflexionar sobre els zombis, vist que cada dia més ens toca resistir en una societat que ens vol...

Anwar al ‘FAQS’

NO SÉ SI VAU veure el FAQS d’aquest dissabte. Va impressionar-me molt la figura d’un advocat català que mirava de defensar-hi la justícia espanyola. El sistema judicial català acabava de ser menyspreat per...

Els fets

AVUI HI HAVIA D’HAVER UNA VAGA per les millores laborals que s’ha posposat. Tothom sabia que no era una vaga laboral sinó contra la repressió salvatge. No poder-ho dir directament m’ha fet pensar en un...

Neurosi

CADA DIA AL MATÍ, OBRO LA FINESTRA, trec el nas al carrer i veig zombis. Cada dia més. Pot ser un començament de guilladura, per això ho comparteixo aquí, potser no estic sol i, en tot cas, ara que encara...

El consentiment

EN PART VAIG SEGUIR LA tragèdia del nadó de mesos mort a cops pel seu pare de vint anys perquè la desgràcia va passar als pisos del Carme de Pineda de Mar, en un edifici molt a la vora d’on vaig estar...

Costa Brava Titànic

DIMARTS AL VESPRE la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per la presentació de SOS Costa Brava a Barcelona. Organitzada per Santiago Vilanova, hi participàvem tres membres de SOS Costa Brava i...

Daruma

ÉS CURIOSA LA MANERA QUE TENIM de començar l’any. Després d’una nit de celebració, ens arrosseguem per casa i convertim el dia u en el prefaci perfecte per a la inutilitat de tot un any. Els matins del...

Brutícia Cremada

GIORGIO AGAMBEN FA UNA observació inquietant: el que és difícil no és entendre Dante o entendre Spinoza, el que és difícil és entendre el teu veí o la teva mare. Per no estar sols, ens relacionem amb les...

Un tema Seriós

FA TRETZE DIES QUE Sànchez i Turull fan vaga de fam, deu que en fan Rull i Forn. Això ha coincidit amb l’aniversari dels Drets Humans, i la Unió Europea ha denunciat vagues de fam de presos a Rússia i...

Després d’Andalusia

UN DELS MOTIUS QUE PER A MI també expliquen els bons resultats del feixisme a les eleccions andaluses és l’aparició del Nuestra Madre de Loreto el dia abans. Era jornada de reflexió i el capità del pesquer...

Animalisme

EL GOS ES MIRA UN GAVIÀ que s’ha posat a la teulada de davant de casa. Té les orelles dirigides cap allà i els ulls molt atents. Puc suposar què espera: que una sort que no tindrà li posi l’ocell a l’abast...

Narcís Comadira

La setmana passada la Universitat de Girona va nomenar doctor honoris causa Narcís Comadira. Va ser un d’aquests dies de tardor i pluja fèrtil, i tant la investidura al matí com l’acte que va fer-se al...

Els illots I les lloses

LLEGINT Les illes Formigues i el seu entorn, de Gabriel Martín, queda clara la força amb què aquestes fites naturals i marines identifiquen les costes des d’on es veuen. El llibre és una miscel·lània entorn...

“Als que ens ha tocat viure aquesta època, ens ha tocat resistir”

Aquest dijous la Universitat de Girona investeix doctor honoris causa Narcís Comadira, un dels artistes més respectats i estimats del país. La seva obra és àmplia i diversa, però molt reconeixible:...

Charlotte Salomon

Una nit de maig del 1933 els nazis van organitzar la Buecherverbrennung, la crema pública de llibres d’autors “degenerats” a les places de les ciutats alemanyes. Llibres, per exemple, de Heinrich Heine, el...

Odi i frivolitat

JA FA MESOS, abans de l’estiu, estava posant llaços grocs en un camp de Santa Cristina i es va presentar un home amb una falç gran i esmolada. Tenia seixanta anys llargs, venia d’algun hort de jubilats de...

El llegat del pintor Albertí

LA POLÍTICA MUNICIPALés com un microscopi per observar les misèries de la política. “Vull un model d’excel·lència per a la ciutat, vull promoure el turisme cultural”, diu el polític, però la cultura en el...

Aniversaris

EN QUATRE DIES han coincidit els aniversaris dels afusellaments de Ferrer i Guàrdia i de Companys amb l’aniversari de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Perquè serveixi d’escarment, en tots...

Josep Albertí, l’artista d’esperit místic

Fins al 10 de novembre es pot visitar a la Fundació Valvi de Girona l’exposició Josep Albertí. La vida amb els cinc sentits. La mostra commemora els vint-i-cinc anys de la mort de l’artista i presenta la...

El fetge D’un penjat

La filmació que va córrer fa uns dies d’un jutge, una fiscal i una lletrada enrient-se, al jutjat, d’una dona a qui prenien la custòdia dels fills -“ bicho ”, “ hija de puta ”, deia el jutge, rient- potser...

Un any de civisme

La nit passada vaig somiar que em convidaven a un sopar en un casalot perdut a muntanya. Al sopar, hi havia en Junqueras. Resulta que vivia allà amagat. Em sembla que mai havia somiat en política, però tots...

La violència

UNA NIT D’AQUEST ESTIU vaig sentir uns crits d’home al carrer. Devia ser una baralla, gent beguda. Em vaig aixecar. Vaig sortir a la terrassa a mirar per sobre el carrer i vaig poder veure un cotxe que...

Música i rellotgeria

A la Casa Patxot de Sant Feliu hi ha un museu de rellotges. L’ha muntat el rellotger retirat Enric Pla, fill d’un rellotger del carrer Santa Clara de Girona i pare del rellotger del carrer de la Rutlla de...

Diada del 2018

ES VA DIR MOLT, la Diada de l’any passat, que seria l’última tal com les enteníem fins aleshores, i no era equivocat: aquest any, la manifestació ha sigut diferent, rarota, milionària però anímicament...

Que no Sigui Maquillatge

S’HA ACABAT, doncs, el primer agost sense nacres, els musclos verticals que treien la seva orella grossa de conill entre la posidònia, uns pètals durs que els que nedem per aquestes cales encara més o menys...

Abans De l’agost

ÉS L’ÚLTIMA COLUMNA abans de les vacances, després d’aquesta temporada tan moguda. Fa just un any, el curs acabava amb la promesa del referèndum. Molts no estaven segurs que s’arribés a fer, hi havia por...

El mundial francès

Era a París quan hi va haver la semifinal França-Bèlgica. Havien posat unes grans pantalles a la plaça de l’Ajuntament, i no havia vist mai amb els meus propis ulls tanta policia junta, fileres inacabables...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >