EL GOS ES MIRA UN GAVIÀ que s’ha posat a la teulada de davant de casa. Té les orelles dirigides cap allà i els ulls molt atents. Puc suposar què espera: que una sort que no tindrà li posi l’ocell a l’abast de la boca. Qui sap com s’ho imagina, perquè els gossos no pensen amb paraules. Ho veu per avançat? Sent ja la carn del gavià entre les dents?
Jo no puc tenir consciència del meu pensament sense passar-lo a paraules. El gos, en canvi, sí. No tenir paraules no és no tenir consciència, sinó tenir-la diferent. De consciència en tenim totes les bèsties, cadascuna la seva. Com deu ser, la consciència d’un gos? Plena d’olors? A vessar d’empatia? Carregada d’ocells, gats i altres gossos?
Que jo hagi de posar en paraules la meva consciència no vol dir res. No visc pas més vida, per això. És la meva especificitat. És més adequada a uns propòsits. O potser són els propòsits, que s’adeqüen a la meva consciència humana. La meva consciència està engabiada pel diccionari, dirigida per la sintaxi, encadenada per la coherència. Com deu ser, una consciència sense paraules, que ni sàpiga què són? Potser més lliure? Quins altres límits deu tenir? Per comptes dels enllaços lògics, deu haver-hi una sopa d’imatges, olors, sons i gustos; amor, rebuig, gana; i, en lloc de conceptes, impressions immediates i potents. I potser lògiques il·lògiques.
Aquest gos es passa moltes hores dormint, ronca com una persona, de tant en tant es desperta amb un sobresalt com si estigués somiant. ¿Somia conceptes igual que nosaltres somiem sensacions?
Com de diferent deu ser, també, la consciència d’un gos de la consciència d’un gat? Com deu el gos pensar que pensa el gat? Com deu un gat pensar que un gavià pensa que pensa un cuc? Com deu un gos pensar que penso jo que ell pensa? Com deuen ser els pensaments d’una vaca, amb tanta herba? Els d’una garsa? Els d’una mosca? Com ha de ser, la consciència d’una mosca?
Com pensa, el peix encara viu que ens mira des del llit de gel de la peixateria? Com és la consciència del toro quan surt a la plaça? ¿I la mare senglar, quan es topa per sorpresa amb una escopeta que l’apunta? L’altre dia vaig veure la foto d’un pobre gos a Facebook, un gos convalescent, amb la cara molt trista. La seva mestressa havia penjat la foto per avisar que aquests dies un desaprensiu està deixant pels carrers grapats de pinso per a gos amb claus barrejats. El seu pobre gos n’havia menjat i ara estava així, que el veterinari no sap si se’n sortirà. Com deu pensar, el gos ferit, sense saber d’on li ve el mal, potser sense imaginar-se que vingui d’enlloc?
