22/04/2015

Animals a la deriva

3 min

Dissabte a la matinada uns pescadors van fer una curiosa troballa. Antonio Pérez i el seu nét pescaven el calamar a bord de la seva barca a una milla de la costa de Palamós quan van sentir uns sorolls estranys. “Teníem el motor parat i era fosc -explica el pescador-. Primer vaig pensar que eren gavines, però quan ens hi vam acostar vaig espantar-me molt, perquè semblava un mort que gemegava”. La sorpresa va ser trobar sis gatets sobre l’esquena d’una nina inflable que flotava, segons el pescador, “mig enfonsada, mig desinflada”: “Els gatets eren massa petits per haver-la punxat amb les ungles, devia fer molt que flotava... Vaig virar per tornar a casa però el meu nét ho filmava amb el mòbil i els vaig haver de recollir. La gent no té cor”. El pescador diu que no sap què fer ara amb “la pesca”.

Missatge en una ampolla

La crisi ha portat un augment considerable d’abandonaments d’animals de companyia. L’anomenat balsering consisteix a deixar la mascota a mar sobre un objecte flotant. Cada dia arriben animals negats a la costa que han estat abandonats vius des d’una barca, una zòdiac o un caiac o, si feia vent de terra a mar, des de la punta d’un espigó o d’alguna roca. Al gener es van retirar dos cavalls en estat de putrefacció a la platja de Roses. Els havien remolcat mar endins en un iot que feia aigües. Ara mateix el litoral català està ple d’animals nàufrags. Belén Ribas, de l’Observatori del Maltractament Animal (OMA), afirma: “De vegades els descobrim a temps perquè els posen menjar i aigua, encara que no sempre tenim sort. Volem que l’Estat s’involucri en aquests salvaments, però hi ha un buit legal. Els pescadors troben cadàvers de gats, gossos i hàmsters a les xarxes, per no parlar de tortuguetes i altres animals exòtics. Trobem barques inflables amb peixeres de vidre, plenes de peix tropical d’aigua dolça. Hi ha preocupació perquè el turisme de pesca esportiva comença a ressentir-se’n, a ningú li agrada enganxar pells amb l’ham. Les cales menys freqüentades s’omplen de gats i gossos morts recoberts de cargolines, algues i musclos, que els crancs i les gavines devoren. Fa cinquanta anys llençàvem els animals a mar o al riu en un sac amb un pes. Després ens vam humanitzar i els abandonàvem lluny de casa perquè tinguessin un final menys traumàtic. Actualment s’imposa el balsering. A nivell psicològic hi podem veure un crit d’alerta inconscient, una nova variant del missatge en una ampolla” .

Reflexos a l’aigua

A escala local aquests casos recorden de lluny la fotografia que la setmana passada va ocupar les portades dels diaris de mig món. Va ser també de nit que els turistes del Celestyal Olympia, un creuer que es dirigia a l’illa de Creta, van sentir els bramuls, rugits i udols, a més de la ferum, dels animals del zoo de Bengasi (Líbia), a bord d’un mercant que navegava sense un rumb clar. Pel que sembla, hores abans de l’ocupació de Bengasi per l’exèrcit de l’Estat Islàmic, els responsables del zoo van témer per la vida dels animals i els van embarcar en un mercant vell en direcció a Trípoli, que finalment va acabar a la deriva. Les comparacions amb l’arca de Noè no van fer-se esperar. Ahir Theodosios Kalantzakis, alcalde de Ieràpetra (Creta), port on es troba actualment fondejat el mercant després que les autoritats gregues l’hi remolquessin, va fer unes declaracions parlant del “reducte de civilitat” que Ieràpetra acull aquests dies. Kalantzakis va afirmar veure “aquests elefants, serps, girafes i tigres com un reflex a sobre l’aigua del món submergit, ja que nosaltres habitem cada dia més un món submarí, incomunicats els uns dels altres per l’aigua de la deshumanització que ens ofega”, en una clara al·lusió a l’actual crisi que viu el seu país, de resultes del deute grec.

stats