CELOBERT
Misc 08/06/2017

Divendres

i
Toni Sala
2 min
Toni Sala

Dissabte passat, al matí, quan vaig despertar-me, em vaig trobar al mòbil un whatsapp que m’havia enviat una amiga. El missatge deia: “Ahir vaig plorar. Cap a les 16 h va trucar una senyora demanant per mi. Se’m va presentar com a Imma XXX (no ho recordo). Em va dir que era osonenca i em va demanar disculpes d’entrada per trucar-me. Em va dir que la mort d’en Capdevila li havia fet pensar en mi perquè sempre ens havia associat. Em va dir que no havia tingut temps o ocasió de donar les gràcies al Capdevila però que s’atrevia a fer-ho amb mi”.

El missatge estava escrit a les 3.17 de la matinada i responia a un whatsapp meu de la nit anterior. La persona que m’escrivia havia anat a dormir molt aviat, per no pensar-hi més, però s’havia despertat de matinada. Havia vist el meu missatge i l’havia contestat.

Divendres va haver-hi milers de trucades, i centenars de milers de converses. Moltíssima gent es va reconèixer, es va sentir part d’una nació més profunda, va formar per unes hores un país millor. Hi ha rius subterranis que emergeixen quan hi ha una desgràcia. És bo reconeixe’ls i recordar que hi són. Gent que es dona la mà, plors. Les desgràcies poden tenir un abast molt diferent, poden ser, per exemple, l’actuació malvada d’un amic, o una tragèdia a la família, però una desgràcia sempre és el final imprevist d’alguna cosa bona. S’activa l’emotivitat, surt tota una realitat que internet no captura, ni cap xarxa. La realitat. No la capturen les paraules, i per això no dir res és legítim. Divendres al vespre, parlant d’aquella desgràcia, una coneguda va confessar-me que feia poques setmanes se li havia suïcidat un amic, saltant des d’un balcó.

S’han escrit dotzenes i dotzenes d’articles. Hi ha l’haver-se’n anat abans d’hora, la dignitat dels últims mesos i el llegat escrit i no escrit. Però això no ho explica tot. Fa dies que penso en la capacitat d’empatia. Una sensibilitat al cor dels mitjans de comunicació per contrarestar la frivolitat de les noves tecnologies, una forma planera de plantar cara a la vanitat. No em parleu de persones bones i persones dolentes. La moral és una aposta abstracta i perillosa, generalment són tapadores que la raó fabrica. A mi parleu-me d’empatia. Necessito una virtut més completa. Deixeu-me guiar per la capacitat d’empatia. Per la capacitat d’empatia positiva, naturalment, no la malvada, que també n’hi ha.

Cap obra supera la bondat d’una persona. Això no t’ho expliquen a escola, i amb prou feines als llibres. Al contrari. Ho vas veient a un preu alt. En el fons hi ha el silenci. D’allà pugen les paraules.

stats