VOLTANT PEL MÓN com a autor català, he pogut conèixer algunes persones que formen part de l’abnegada xarxa de delegats que treballen perquè Catalunya no es mori ofegada a dintre les fronteres espanyoles. El nacionalisme català es resumeix en la seva vocació universal. D’aquí surten l’aversió i el furor del govern espanyol contra els intents de normalitzar una posició a l’estranger, sigui política, comercial o cultural.
En un cafè de Zagreb, he conegut Eric Hauck, delegat del govern de Catalunya als Balcans. Feia poc que l’havia nomenat Romeva quan el 155 va destituir-lo durant uns mesos. Hauck va néixer a Alemanya, però va estudiar a Barcelona i Lió. Va cobrir per a l’ Avui la caiguda del Mur de Berlín, la caiguda de Ceausescu a Romania, la Guerra del Golf, Iraq, els Balcans... Després va dirigir la cooperació de Barcelona amb Sarajevo.
“Jo soc de la República Independent de l’Alt Empordà”, em diu, i és la seva manera de proclamar l’europeisme que la seva carrera certifica, un europeisme físic, però sobretot espiritual: l’europeisme català que acabarà sent -de fet, ja està sent-ho- l’única possibilitat de salvació d’una Europa cada dia més lluny dels valors que van fundar-la. I en això, el dret d’autodeterminació és essencial, perquè sense no hi ha llibertat ni, per tant, democràcia ni, per tant, Europa.
“Els catalans vivíem en el confort -em diu, com és previsible en un home d’acció-, i ara estem xocats perquè hem topat amb el conflicte de la defensa d’uns drets essencials. Els catalans encarnem uns drets pels quals molta gent està disposada a lluitar. Ningú no pot viure en un pessimisme etern. Fins i tot Rajoy va ser capaç de veure que els catalans fem coses. És així. Per exemple, els catalans tenim una experiència única amb l’ajut que Barcelona va donar a Sarajevo. Avui Europa s’enfronta a un problema pitjor, que a hores d’ara ja ha fet perdre més vides que no es van perdre en tota la Guerra dels Balcans: el drama dels refugiats. També aquí, amb l’oferiment del port de Barcelona o l’ Open Arms, Catalunya ha demostrat el determini i els valors de la millor Europa”.
“La independència catalana s’acabarà veient en positiu. En termes d’empresa, en comptes de parlar de start-up, a mi m’agrada parlar de state-up. Un state-up necessita un bon projecte, en aquest cas la preservació de la democràcia europea, i uns socis fiables, uns business angels que puguin proveir-li un finançament durant tres anys. Qui hi pot estar interessat? Gent poderosa mira cap a Catalunya. Estic segur que demà algú ens tornarà l’ajuda”.
