ART

Josep Albertí, l’artista d’esperit místic

Una mostra a Girona reivindica el pintor de Sant Feliu de Guíxols

Fins al 10 de novembre es pot visitar a la Fundació Valvi de Girona l’exposició Josep Albertí. La vida amb els cinc sentits. La mostra commemora els vint-i-cinc anys de la mort de l’artista i presenta la col·lecció del matrimoni De la Peña-Riera, de Sant Feliu de Guíxols com el pintor, amb alguns quadres que fins ara no s’havien exposat mai en públic.

Nascut el 1913 i fill d’un anarquista, Albertí va ser un pintor pràcticament autodidacte. Va començar a pintar a la postguerra per vendre als turistes però es va decantar per un estil molt personal, amb ecos que van de Van Gogh a Soutine i de Munch a Kokoschka, d’una força que s’acosta al misticisme i que, per la temàtica, es podria considerar el Gimeno de la segona meitat dels anys vint. Per a Alfons Hereu, amic i marmessor de l’artista, Albertí “fuig dels cànons i s’expressa amb la màxima llibertat”. “Ho sacrifica tot pel color i el ritme. Trenca les perspectives, utilitza colors vibrants, desequilibra el punt de fuga, la paleta és arrauxada, atapeïda de colors”.

Inicis com a escriptor

Conegut de Kitaj i amic de Josep Amat i de l’il·lusionista Xevi, Albertí va començar com a escriptor. Tota la seva obra té un vitalisme que sembla venir-li d’un Nietzsche passat per Maragall. Com a plenairista, passa la teoria de la paraula viva als pinzells. Ja als seus escrits de joventut apuntava que “la ploma és impotent per descriure els colors que té avui la mar”, i és aquest mateix inconformisme, tocat per l’esperit místic, que fa les seves pintures tan vives i musicals. Albertí va intentar també dedicar-se a la lírica -va rebre cursos a Alemanya sobre respiració i va arribar a operar-se el nas per millorar la tècnica: deia que pintava perquè no podia cantar.

“La meva pintura jo voldria que, en lloc d’admirar-la, algú la pogués estimar. La meva pintura és com un arròs al foc, que a la cassola bull i a la taula hi ha d’arribar serè”, deia. “Quan jo pinto un quadre, n’hi ha un a dins meu que ho fa per mi. Quasi no ho veig, només sento el ritme”. Albertí va deixar en morir un llegat de 232 obres a Sant Feliu de Guíxols.

Obres emmagatzemades

Fa cinc anys, l’ajuntament ganxó va dedicar-li un merescut Any Albertí, però des de llavors aquestes pintures estan emmagatzemades. Hi ha una petita exposició permanent d’obra seva al monestir, però la magnífica mostra que ara s’exposa a Girona pretén fer augmentar l’interès per un artista que va tenir l’originalitat d’aportar un colorisme discretament pop a la gran tradició del paisatgisme català.