L’alcalde Jesucrist de Sant Feliu de Guíxols
Les memòries del pintor Kitaj descriuen la relació amb l’exbatlle i home de cultura Josep Vicente
Sant Feliu De GuíxolsDeu anys després de la seva mort, la publicació en l’anglès original i en alemany de les memòries de Ronald Brooks Kitaj, les Confessions d’un vell pintor jueu, han tret a la llum la llarga i intensa relació que va viure el nord-americà, un dels pintors més influents i controvertits del segle XX, amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols Josep Vicente i aquesta mateixa ciutat.
Pels mateixos anys que Langdon Davies obria a Sant Feliu l’Hostal Rovira, cap als primers cinquanta, Kitaj passa un hivern ventós en una casa llogada al passeig del Mar. Tot just té 21 anys.
Un “sant” per a Kitaj
“Hi havia xarxes de pescar a davant de la porta. I un jove s’acostava a casa a llegir al sol fred de l’hivern, si brillava. Era molt guapo i parlava un anglès meravellós, sagrat. Tota la vida seria un sant per a mi. Va convertir-se’m en Sant Feliu, Catalunya, Espanya. Es deia Josep Vicente Romà, aquest sant meu, li dèiem Vicente, o el nom català, Josep”.
“Josep era català fins al moll dels ossos”, escriu Kitaj. “Volia, desitjava ser-ho. En parlàvem cada dia, de totes les maneres. L’envejava profundament. Va ser i continua sent un meu sant espiritual. Llavors vestia de cap de fàbrica de suro. I el seu intel·lecte català, desbordat cap a l’art i la literatura, anava més enllà del seu litoral català. Em va arribar amb tanta bellesa, que vaig començar a voler tornar-me jueu jo”.
L’amistat amb Vicente -“un dels meus pares, encara que només tenia deu anys més que jo”- durarà tota la vida.
Catalunya com a inspiració
Les obres que es troben al Reina Sofia Coneixes el país? i On les vies de tren deixen el mar, ambientada a l’estació de Sant Feliu de Guíxols, Kitaj va dedicar-les a “la meva intempestiva Catalunya, que amb la seva ajuda em va inspirar a convertir-me en un jueu estrany, potser el primer jueu que voldria desplegar un nou art jueu”.
Kitaj passa els estius a Sant Feliu, es banya a la Conca, menja xuixos. Fa excursions a Barcelona, s’instal·la a l’Hotel Oriente i va amb les prostitutes del Barri Xino, les “besbesnétes de les donzelles precioses que Picasso i la seva colla es follaven quan Europa era jove”.
L’artista es compra una casa a Sant Feliu -casa que després passarà a Joaquim Molas, i és molt a prop d’on ara viu el pintor i escriptor Narcís Comadira-. Els seus fills juguen amb els de Vicente. Estudia català, s’interessa per Llull, viu el ressorgiment cultural català del final del franquisme.
Jesucrist esdevé alcalde
Amics de la seva mare havien lluitat amb la Brigada Lincoln. En un quadre de 1974, Viure en pau (Els cantants), Kitaj pinta una sobretaula a casa de Vicente. “Adorava el Josep i volia estar amb ell alguns mesos cada any per veure l’agonia del feixisme”.
“Mort Franco, Vicente va ser escollit alcalde. Per a mi, va ser com si Sant Feliu hagués triat Jesucrist com a alcalde. Des de casa meva al carrer Guimerà, m’il·luminava la seva bondat. Va ser un gran home, un dels més grans que he conegut, i n’he conegut uns quants, de grans homes i dones”. Ho deia un intel·lectual amb amics com Berlin, Hockney, Bacon o Roth.
