CELOBERT

Més zombis

SEGUINT EL JUDICI als presos polítics i pensant en l’1-O, no paren de tornar-me al cap els zombis. Convé reflexionar sobre els zombis, vist que cada dia més ens toca resistir en una societat que ens vol morts, però vius.

Llegeixo que a l’Amèrica del Nord hi ha por que el mal del cérvol zombi pugui passar als humans. Ho publica el New York Post. L’any 1967 es va detectar un primer cas de cérvol zombi a Colorado. Era un animal captiu. 14 anys després se’n va descobrir un de salvatge. Avui hi ha cérvols infectats en 24 estats dels EUA, dues províncies del Canadà, Noruega, Finlàndia i Corea del Sud. La malaltia és mortal, però mentre el cérvol no s’acaba de morir es va aprimant, camina “segons patrons repetitius” i perd la por a les persones.

L’alarma ha saltat quan els científics del Centre de Malalties Infeccioses i Prevenció per a la Recerca de la Universitat de Minnesota han advertit de la probabilitat que la malaltia del cérvol zombi acabi saltant als humans per la via del consum de carn contaminada, com va passar amb les vaques boges. També es tem que la malaltia es pugui transmetre a través de fluids corporals, com excrements, saliva, sang o orina. “És possible que el nombre de casos humans sigui substancial i no successos aïllats”, llegeixo.

Aquí des d’on escric, a la Vall d’Aro, també tenim animals zombis. Vaig sentir-ho explicar a un ecologista. Resulta que els pagesos no volen rates als camps. Per eliminar les rates abans tenien les aus de rapinya, que de nit les caçaven. A partir d’un cert moment, però, els pagesos van començar a fer servir mata-rates. (Parèntesi: les etiquetes de mata-rates són un món fascinant, del Nogat català al Raticida Campeón, que anuncia, en lletra gran, “ La última cena ”; o la marca peruana El Asesino, que, segons l’etiqueta, “ también es eficaz para eliminar gatos y perros indeseados ”.) Els pagesos, doncs, van començar a fer servir mata-rates.

Un raticida no és mai immediat, perquè no funcionaria. Les rates viuen en colònies, i sembla que envien els vells i els malalts a tastar el menjar desconegut. Si la primera rata que en menja fa senyals d’haver-se enverinat, les altres se n’estan. Per això el raticida no pot ser instantani. Les rates enverinades es passen dos i tres dies en estat zombi, movent-se amunt i avall, agonitzant. L’òliba, el xot o el mussol, llavors, cacen fàcilment la rata zombi. No cal dir que, d’aquesta manera, el pagès elimina no només el problema, sinó també la solució natural del problema, amb la qual cosa l’existència i proliferació de rates zombis estan assegurades.