CELOBERT
Misc 22/02/2018

Quina Vergonya

i
Toni Sala
2 min

DIMARTS A LA TARDA, QUAN es va saber que enviaríem el raper Valtonyc a la presó, la vergonya es va escampar per tot arreu. Fins ara havíem viscut la humiliació, la incomprensió respecte de l’odi, la sorpresa per la misèria humana, el sentiment de decadència, el dolor per la injustícia, la desolació per les mentides promocionades, la tristesa pels que s’enorgulleixen de la violència, la preocupació per l’abarrocament, el fàstic per l’exaltació de la ignorància, per l’agressivitat contra la cultura, la impotència davant la irracionalitat, la commiseració per tanta barroeria, tanta esterilitat i tanta inconsciència moral, la por de les tenebres, la incredulitat per tantes tones de cinisme. S’ha repetit el patró, engarjolar qui es queixa, castigar la víctima. Però, personalment, no havia tingut una sensació de vergonya tan profunda fins ara. Hi havia hagut repressió a la llibertat d’expressió abans del referèndum i durant les eleccions passades, havíem vist retirar pancartes que deien “Democràcia”, però no s’havia arribat al nivell d’empresonar ningú per cantar.

Dimarts va inaugurar-se la temporada alta de la vergonya. Com pots escriure, pensant que no pots escriure segons què? Això t’obliga a escriure coses que no escriuries -ficar-te amb els Borbons, per exemple-, t’obliga a no escriure altres coses -com ho sé, ara, jo, que no escriuria amb més fúria si fos més valent?-. La llibertat d’expressió és la pedra de toc de la democràcia, per no dir directament de la persona. És com aquests estanys d’alta muntanya, que només posar-hi el dit per tastar-ne una gota es contaminen sencers.

Com podrem viure en un país que consenti això? Hem enganyat aquest raper. Tenia divuit anys quan van denunciar-lo, segurament es pensava que vivia en una democràcia normal. Almenys els independentistes hem pogut parlar, i només se’ns ha estomacat quan volíem votar -encara que en el fons sigui el mateix-. Tenim presos polítics, tenim representants nostres exiliats, president inclòs, però no sé si havíem arribat a un nivell de degradació així. Aquest noi l’hem enganyat i enviat a la presó. En som responsables, també, i segurament ve d’aquí el sentiment de vergonya desbordada.

Què en deu pensar, el nostre rei, de tot això? Ho viu amb la mateixa vergonya? Bé li deuen preocupar la llibertat i el benestar dels seus súbdits. No hi té res a dir? Un noi a la presó per cantar. Que ens parlin de sentit comú i de lleis iguals per a tots, democràcia i etcètera. Arribarà un moment que el sentiment de vergonya serà el mínim comú denominador del país.

stats