Fa anys, potser dècades, que l’aparell de televisió de casa no funciona. Si vull veure res, agafo l’ordinador. De fet, mai vull veure res. Però d’ençà que els catalans hem pres consciència política i, per tant, civilització, no em perdo FAQS. Cada dissabte veig FAQS com un espai de llibertat. Vens d’una setmana més de repressió i trogloditisme i de cop, dissabte, aire lliure i realitat. La mateixa sensació que al principi tenia amb Polònia, però sense el subterfugi de l’humor.
Dissabte passat el programa tractava del final d’ETA. Vam veure uns testimonis esgarrifosos de les víctimes i una entrevista que no havíem vist mai, la d’un terrorista. Si hi ha un monstre del qual els polítics treuen profit és el terrorisme. No recordo haver sentit abans per televisió, directament, la posició d’un terrorista basc.
Vaig pensar que dilluns els polítics posarien el crit al cel, però no ha passat. De fet, encara és un misteri encoratjador que amb el 155 no hagin tancat els mitjans de comunicació catalans. Una entrevista així no crec que es vegi ni al País Basc. Vaig preguntar-me: però amb un govern constituït, haurien gosat fer-la? Em sembla que no.
Avui que encara pot ser que anem a eleccions -difícil, però possible-, aquesta deducció m’ha fet rumiar. El 155 és una tragèdia d’involució democràtica, de cessaments i bloquejos, però és tota una cultura que no s’esvairà amb un govern.
Quan Madrid va imposar-nos eleccions, vaig ser dels immediatament partidaris d’anar-hi. ¿Volíem guanyar la independència i dubtàvem de guanyar unes eleccions? Ara em faig el mateix raonament. No entenc tanta por de Cs: si després del seu suport entusiasta a la repressió han de guanyar, molt millor que passi i no il·lusionar-se amb repúbliques.
L’independentisme té futur perquè es basa en l’element essencial de la llibertat, que és votar. Per això el dret d’autodeterminació és tan potent, perquè sense ell no existeixes, el teu vot el gestiona algú altre. El dret d’autodeterminació és la base de la democràcia. Votar afavoreix el catalanisme, per negatius que puguin ser els resultats. Qualsevol votació és autodeterminista, aquest és el problema de l’unionisme espanyol.
I hauríem de pensar en una possibilitat pitjor que no tenir govern, que és tenir un desgovern. No vull ser catastrofista, però no em costa imaginar una legislatura amb JxC, ERC i la CUP tirant-se els plats pel cap i provocant situacions pitjors que ara. Ja sabem com els polítics et prenen la paraula i la interpreten a la seva manera. Les votacions, en canvi, concreten i legitimen.
