CELOBERT
Misc 17/10/2019

La injustícia

i
Toni Sala
2 min

LA JUSTÍCIA ÉS AL NUCLI de la racionalitat. Quan no hi ha justícia, la violència s’excita doblement: per banda de la víctima, que mira de defensar-se, i per banda de l’injust, que ha trencat la barrera de la racionalitat i ha perdut, doncs, els límits. Per això la injustícia que ve dels humans provoca més solidaritat que una desgràcia pelada: és infinitament més que això. La injustícia va lligada a la deshumanització. No és arrencar un queixal, imposar una injustícia, sinó arrencar l’essència humana.

Aquests dies de veure càrregues i càrregues policials sense parar després de l’empresonament del pacifisme -després que el reprimissin i apallissessin i que li traguessin els ulls-, no es pot sinó entendre la resposta dels catalans: què es pot esperar d’un país que té el president exiliat, els seus principals polítics i els dirigents de les societats civils més importants condemnats injustament a anys i anys de presó? ¿D’un país sobre el qual s’està aplicant la política de terra cremada i d’anihilació total de l’adversari, al preu que calgui?

Dilluns, quan va saber-se la sentència, vaig rebre un missatge d’un amic que fa temps que no veig. Em convidava a anar a una convocatòria contra la sentència. “Ara és quan cal organitzar el fàstic compartit,” em deia. Recordo una conversa amb ell abans del referèndum: hi estava totalment en contra. Segurament ara entén millor què ens hi havia portat. Serà difícil que els catalans, de l’origen que siguin i tinguin les prioritats que tinguin, no vegin que s’ha condemnat tan durament els líders del Procés perquè són catalans. Aquesta és la part més cruel. La sentència és d’un nacionalisme ferotge. Tendim a pensar que la violència és esporàdica i atzarosa, però em sembla que hi ha poca violència espontània. La violència és a dintre de cada persona i de cada organització humana, de vegades quieta i de vegades maldant per sortir. Per segons qui, assumida amb orgull i satisfacció; per segons qui, violenta contra si mateixa. Pot ser desconeguda, però difícilment espontània. Ve d’abans de nosaltres i ens passa per sobre.

Aquests dies de violència acumulada, sort en tenim que no es pugui fer servir armament, perquè, com veiem amb els projectils policials, quan es pot fer servir, es fa servir. Tothom s’explora. Té tota la lògica que els joves, els que s’hi estan jugant la seva llibertat, és a dir, la seva justícia, té tota la lògica que aquesta generació crescuda en manifestacions impecablement cíviques no puguin comportar una injustícia conscientment assumida per tot un estat.

stats