CELOBERT
Misc 04/04/2019

Els primers cinquanta

i
Toni Sala
2 min

DIUEN QUE ELS PRIMERS cinquanta anys són els pitjors. Jo acabo de fer-los.

El primer que em va venir al cap, ja fa mesos, quan vaig veure a venir la tropa de cinquanta invasors amb els seus uniformes, banderes i canons, el primer que em va venir al cap va ser: mira, ja arriben, ja són aquí, era això, ja no hi ha excuses. Cinquanta anys són una vida, més i tot que una vida, la majoria d’humans de la història no deuen ni haver-hi arribat. Aquí tens la teva vida empaquetada. Et podries morir ara mateix sense cap lament per una vida curta, sense cap justificació si t’has deixat res.

Però de veritat que ja està? ¿No hi ha res més? Només era això?

Ara que han arribat, els cinquanta se’m queden mirant en silenci d’una manera molt semblant a com se’m mira la meva gossa de vegades, amb la barreja de vergonya i atenció de qui no t’acaba d’entendre. En aquests cinquanta anys que ara m’envolten com els pollets d’una lloca o els soldats d’un setge hi tinc tot el que soc.

Per bé que no han vingut per passar comptes, m’estic una estona contemplant la meva vida com si tingués a davant meu una peixera plena de peixets encara vius, però tancats. D’acord. Era això. No protesto. Tot el que tinc és aquí dintre. Peixets vermells i daurats amb les seves aletes com crestes de gall, girant i girant i mirant-me. Peixets d’escates brillants que fan reflexos preciosos però indescriptibles, amb el seu revers, la cara amagada del peix. Mig segle. 50 anys. 600 mesos. 2.608 setmanes. 18.262 dies. 438.300 hores. 26.298.000 minuts. 1.577.880.000 segons. Tot això. I encara qui sap què he arribat a viure sense saber-ho, ni qui sap què estic vivint. Una existència infinita i al mateix temps aquí tancada, girant sobre si mateixa amb el pensament.

Segur que els anys debiliten la intensitat. En compensació, la consciència es va fent més robusta. No em sento en absolut més madur, sinó més mandrós amb les bajanades. Potser pel moment de repressió que estem patint o potser per un entrenament amb la mort, em noto més diluït en la vida social o política. M’he tornat molt més lleig però també més capaç de jugar les meves cartes. No em noto cansat potser perquè estalvio millor l’energia, diria que soc més ecològic. El futur no m’intriga pas més que el passat. Aprecio millor la companyia, també la que em fa aquest mig segle.

A part que un dia s’acabarà tot, i que la meva circumstància és personal, no tinc gaire més a dir del meu cinquantenari. Saludo cadascun dels meus anys, passo revista, els dono la mà un per un, gràcies per la visita, encantat, ja ens veurem.

stats