24/02/2018

Això no ho podies dir

2 min
El president del Parlament, Roger Torrent, i la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay.

TOGUES. Mai no m’han impressionat els uniformes. Alguns necessiten el simbolisme tèxtil per detectar l’ auctoritas, però a mi sempre m’ha semblat que les togues, les sotanes o els uniformes són més aviat demostracions ampul·loses d’una exclusivitat de casta, tronada, sovint superba, com es va veure divendres al Col·legi de l’Advocacia. L’espectacle va ser digne i vergonyós, tot alhora. Digne per part del president del Parlament, un polític jove que ara mateix encarna la sobirania popular, i que va decidir no deixar passar l’oportunitat per denunciar la situació dels presos polítics independentistes. Vergonyós per part de la cúpula judicial, que va deixar el seu convidat amb la paraula a la boca, per no escoltar la seva veu crítica, mentre la degana del col·legi, de cognom Gay, com sempre, li deia a Roger Torrent “Això no ho podies dir” i “L’has feta bona”, com qui renya un alumne díscol davant del claustre de professors. Sens dubte, s’ha de sobrevalorar molt la pròpia toga per creure que li pots dir a la segona autoritat de Catalunya el que pot dir o no.

TORRENT. El que va fer Torrent va ser un avís a l’aparell polític i judicial espanyol. Un avís que amb tota seguretat arribarà avui a oïda del monarca, i que s’ha de reiterar tants cops com calgui: la situació a Catalunya no està normalitzada i no es pot fer com aquell qui res, mentre la repressió, la censura, les arbitrarietats i les coaccions tenallen la vida democràtica. I és especialment rellevant que l’home que ha desafiat les togues sigui Roger Torrent, el mateix que va enfrontar-se als atacs de l’independentisme més irredempt quan va decidir ajornar el ple d’investidura. Torrent ha donat un exemple pràctic de la doble estratègia que necessita el sobiranisme: denunciar les agressions de l’Estat i a la vegada fer els passos necessaris perquè Catalunya recuperi un govern efectiu. Assumir que la situació no permet una confrontació a camp obert no vol dir que s’hagi d’adoptar una actitud resignada, i reconèixer la legitimitat de Puigdemont no ha d’impedir treballar des d’una administració amb limitacions autonòmiques però amb ferma voluntat republicana. Aquesta és l’única via de la represa.

GOVERN. Si es confirmen els pronòstics, la investidura es desencallarà la setmana vinent, després que el Parlament declari solemnement la legitimitat del president Puigdemont. El nou Govern ho tindrà certament molt difícil; però és imperatiu que qui va obtenir la majoria a les últimes eleccions exerceixi la seva representativitat i recordi als agents del 155 la indignitat de la seva situació. Que rescati la Generalitat i la prepari per assumir reptes cada cop més ambiciosos; que lideri la recuperació del país, que faci d’altaveu de totes les injustícies, que teixeixi les complicitats possibles amb els partits de tradició catalanista, sense renunciar a uns objectius polítics que són legítims i que, tal com va Espanya, cada cop ho seran més. I que es prepari per a una batalla judicial que potser serà llarga però que té moltes possibilitats de deixar en evidència els togats espanyols i el govern del PP.

stats