Factors externs

És evident que tant Jordi Hereu com Xavier Trias tenen punts febles, i que els ciutadans de Barcelona que no estiguin prou motivats davant la cita del dia 22 -n'hi ha una colla, els ho asseguro- tenen bons arguments per no fer l'esforç de votar-los. Estem parlant de dos bons candidats, que es presenten en un context econòmic difícil. L'actual alcalde, però, ha de fer front a dos handicaps afegits: pertany a un partit, el PSC, que està en baixa forma, i aquest partit governa l'Ajuntament de Barcelona des de fa 32 llarguíssims anys. Trias, però, també té elements externs que li van a la contra i pot rebre en persona el càstig de molts barcelonins a la política de retallades del govern de CiU a la Generalitat. Això és una oportunitat per als altres candidats? Depèn. Si les enquestes d'intenció de vot estrenyen l'avantatge de Trias, pot funcionar el vot útil en totes dues direccions. En qualsevol cas, s'ha demostrat que les eleccions locals no s'abstreuen del clima polític general. La campanya és baixa de to, l'ambient és ensopit, pessimista; costa molt als uns i als altres encomanar il·lusió. Els electors no pensen en paràmetres municipals, sinó de política nacional i de recessió econòmica global. Sobretot en el cas de Barcelona, una capital de gran força simbòlica, on més que models de ciutat es contrasten perfils, accents, estils i maneres de fer.