Hi ha més preguntes, senyoria
ACUSATS. La corrupció es basa en la mentida; la lluita contra la corrupció, pel que sembla, també. Ens volen enredar. Tots: els partits, els governs, la justícia i la premsa. És del tot impossible establir un relat fiable. Però sabem que l’afer de la brutícia sistèmica és un pou -una fossa sèptica- sense fons, i forma part de la història íntima dels partits de la Transició, que comparteixen males pràctiques allà on han tocat poder: el PSOE a Andalusia, CiU a Catalunya, el PP una mica pertot (PSC i PNB també tenen la seva quota). Però només en el cas que ens ocupa -les preteses males pràctiques del pujolisme i els seus hereus- el que seu al banc dels acusats no és tan sols una persona ni una sigla, sinó l’independentisme (que passa d’ideal a cortina de fum ) i la mateixa idea de Catalunya com a nació (que es demostra incapaç d’autodepurar-se). Després del resultat del 27-S, quan es continuen utilitzant expressions com “Junts pel 3%”, s’està dient que som un país infectat. Comissiolàndia.
BOIRA. Aquesta setmana hi ha hagut una successió d’imatges que potser són miratges. O potser no. L’operació Petrum, que s’ha descabdellat com si l’hagués organitzat una empresa d’aquestes que fan eventos (primícia de les detencions, un mes abans, a La Razón ; maniobres militars per anar a recollir un expedient; portades de diaris que ja esmenten les proves dels delictes). Hi ha un detingut, i és el tresorer de CDC; el Bárcenas local? No és una cosa menor. Si resulta culpable, els que li han dipositat confiança hauran de plegar. Sí, Artur Mas també. El problema és que ja fa 10 anys que en Maragall va dir i desdir això del 3%, i fins ara no hi ha cap sentència; vés a saber quants anys més seguirem sense aclarir res. La boirina protegeix alguns culpables però també empudega molts innocents. Mentrestant, el procés català, complicat ja d’inici, va coix. La veritat apareixerà -si apareix- quan convingui. I ja veurem si ens farà lliures.
PREGUNTES. L’altra imatge és Artur Mas, que, en agut contrast amb Rajoy, compareix de forma immediata al Parlament i es despatxa l’oposició amb la seva eficàcia de cíborg. Però la seguretat que exhibeix un home sol, ¿pot esvair tants anys de sospites? Que el Mas president s’hagi compromès a una gestió impol·luta, ¿deixa fora de sospita el Mas conseller d’Obres Públiques i d’Economia en els governs Pujol? Encara una altra pregunta: ¿les donacions legals de constructores són tan diferents de les comissions il·legals? L’única manera de fer net seria una investigació lliure de condicionants polítics. Tornem a interrogar-nos: ¿podem deixar aquesta feina al ministeri de l’Interior i al sistema judicial espanyol? Per desgràcia, l’opinió pública no pot aspirar a les respostes que mereix. Mentrestant, com deia, el procés català va coix, tot i que l’independentisme té més representació i més poder que mai, gràcies al sufragi popular. El nou Parlament té previst expressar la seva voluntat de fer de Catalunya una república independent. I confesso que em sorprèn que, sota la tempesta, als rengles de CDC no hi hagi més elements temptats de fer baixar el partit del carro sobiranista i retornar-lo al bloc dels moderats, els constitucionals; els impunes.
