Que ve la cavalleria

Els partits d’àmbit espanyol solen reforçar la campanya amb líders mediàtics no catalans, per acontentar una part de la seva parròquia. Però això no sempre surt a compte. A Lleida i Tarragona, per exemple, el PSC té motius per confiar més en el carisma dels seus alcaldes que no pas en l’impacte de Pedro Sánchez. Per al PP català, qualsevol ministre (excepte la vicepresidenta, potser) pot resultar tòxic. En el cas d’Ada Colau, fa de mal dir si el suport d’un afeblit Pablo Iglesias suma o resta. La gent de Ciutadans, en canvi, no té problema: el seu líder espanyol també és català, i li trauran tot el suc, en part perquè és molt popular i en part perquè, com més parli ell, menys ho farà Carina Mejías, de qui només se sap que va tenir càrrec per al PP durant 10 anys i que té al·lèrgia al dret de manifestació.