Teorema del ‘comino’

GOVERNABILITAT. La diputada Montserrat Bassa no és precisament una oradora brillant, almenys pel que es va veure durant la investidura de Pedro Sánchez; malgrat tot, entenc que algú d’ERC havia de parlar dels presos polítics i aixafar una mica la guitarra als que ja estaven celebrant l’accés al poder de la coalició d’esquerres, amb somriures i llàgrimes, com si es tractés del tret de sortida d’una mena de primavera espanyola. També entenc que Bassa, com a familiar d’una presonera política, era la persona ideal per exercir la coartada moral d’ERC, després de les anteriors intervencions de Gabriel Rufián, molt més sintonitzades amb la nova majoria multicolor que Sánchez ha aconseguit agombolar al seu voltant. Cal dir, però, que rere els tons i els accents respectius, les paraules de Rufián i Bassa tenen un fons compartit. Si Bassa va dir que el seu partit apostava pel diàleg malgrat que “ me importa un comino la gobernabilidad de España ”, Rufián va remarcar que “ sin mesa de diálogo no hay legislatura ”, és a dir, que l’acord entre ERC i les esquerres espanyoles només afecta la investidura del candidat Sánchez. Per a la negociació de pressupostos i mesures de govern, caldrà parlar dia a dia.

ACORDS. Això no vol dir, esclar, que la legislatura estigui permanentment a la corda fluixa. N’hauria de passar alguna de molt grossa perquè ERC pogués justificar la caiguda d’un govern nou de trinca, en el qual té capacitat real d’incidència. Pel cap baix, els republicans esperaran que la taula de diàleg es constitueixi; i segurament es tindran en compte altres termòmetres, com ara la situació dels presos, el control sobre la Fiscalia i l’actitud del govern espanyol en els conflictes de competències que esperen resolució al Tribunal Constitucional. Però per damunt de tot això, ERC ha de pensar en la prioritat dels seus votants, que és Catalunya, i això vol dir no fer actes de fe a quatre anys vista, i analitzar setmana a setmana si la situació política espanyola afavoreix el sobiranisme. L’estratègia d’ERC, si s’aplica bé, és un win-win : benvinguts seran els acords, si reforcen la base electoral independentista; benvinguts els desacords o els incompliments, si fan que el sobiranisme es carregui de raons i talli amarres, després d’haver demostrat, un cop més, els límits transformadors de l’esquerra espanyola. És en aquest sentit que cal entendre les paraules de Bassa sobre el comino i la governabilitat d’Espanya.

CONFIANÇA. Seria una temeritat confiar en el PSOE de Pedro Sánchez, el que fa un any va pactar amb Albert Rivera, el que es negava a parlar amb Quim Torra si no condemnava “la violència” dels CDR detinguts en una operació més que tèrbola (per cert, quants pocavergonyes haurien d’estar demanant perdó aquests dies). De tota manera, el PSOE tampoc no confia en el sobiranisme i aspira només a tenir-lo sota control. Només si els partits independentistes creixen i es fan forts a la Generalitat i als ajuntaments, si demostren que són al centre de l’escenari polític català amb perspectives d’instal·lar-s’hi, és imaginable que el PSOE i Podem portin a la taula de negociació alguna proposta amb cara i ulls per resoldre la crisi política catalana. En cas contrari, Sánchez i Iglesias se centraran en el seu calendari i la seva agenda, per als quals la qüestió catalana és més aviat una nosa, l’esca que pot incendiar la dreta irredempta, que compta amb una base electoral notable i amb aliats confessos a les sales de màquines de tots els poders de l’Estat.