Uh, oh, no tinc por

És inevitable que un govern s'estreni parlant de diàleg, i també ho és que Mariano Rajoy accepti l'envit amb bones maneres. És molt fàcil reivindicar el diàleg mentre els teus ministres laminen i escuren l'autonomia per tots els mitjans possibles, i mentre els teus lampistes regiren la merda real o inventada de l'adversari. Espero que el Govern d'Artur Mas faci el mateix, és a dir, prometi diàleg i mentrestant faci tot el possible per situar-se en una posició de força. Perquè només la por farà que les coses canviïn. En els últims mesos, la por a la independència ha fet aparèixer federalistes sota les pedres, ha fet que Sánchez-Camacho clami per un finançament just per a Catalunya. No és la convicció, sinó la por -la que tenim, la que provoquem- el que decideix qualsevol negociació política.