05/11/2019

Més lluny

1 min

La campanya electoral està demostrant que l’independentisme està acostant-se, a poc a poc, als seus objectius, excepte en un terreny concret, no pas menor: el de l’acció política concreta. No importa que la Generalitat difumini el seu perfil, que els partits sobiranistes no tinguin horitzó, perquè mentrestant, de manera totalment irresponsable, com en un encegament col·lectiu, els partits espanyols -tret d’Unides Podem- estan comprant fil per randa el relat secessionista, parlen de Catalunya com si fos una colònia esgarriada i competeixen en gestos hostils o desafiaments que només posen de manifest la seva immaduresa i la seva visió d’estat. A casa nostra, la gran majoria de l’electorat està constatant que la independència mental agafa forma, perquè si bé Catalunya està lligada de peus i mans, Espanya s’allunya cada cop més, entortolligada pels fantasmes del passat i per l’orgull ferit. Una gran part de la població catalana viu aquest distanciament amb satisfacció; una altra part, amb estupor. I tots plegats amb la inquietud de saber que, quan es desfà la unitat emocional, quan els marcs mentals es distancien d’una manera tan clara, les estructures polítiques esdevenen pures façanes de cartró, a punt per ser enderrocades a la primera llevantada.

stats