En termes de disciplina interna, la votació al consell nacional del PSC és un èxit del primer secretari, Pere Navarro, però també posa en relleu la distància mental entre el partit i la nova majoria social catalana. També evidencia fins a quin punt les antigues bases catalanistes del partit s'han afeblit o, directament, han marxat cap a casa. La correlació de forces respecte al procés està molt clara, i situa els socialistes catalans al costat de PP i C's, encara que Navarro intentés maquillar les coses amb un discurs farcit de filigranes absurdes -i és que, fins i tot per a aquest PSC, negar el dret a decidir dels catalans és incòmode-. El més important, però, és que hi ha molts milers de votants que s'han quedat orfes arreu del país (també a l'àrea metropolitana!). L'esquerra sobiranista té davant seu una oportunitat d'or.
