El guió ja està escrit
GUIÓ. Fa tota la sensació que la trobada de dilluns entre els presidents Sánchez i Torra ja té un fil argumental escrit, incloent-hi el desenllaç (amb un desenllaç alternatiu per si de cas, com es fa a les sèries de TV). Cadascun té el seu guió i poc marge per canviar-lo, per tant el més lògic és que les dues parts hagin fet l’exercici de preveure com anirà la conversa, quin resultat pràctic en sortirà i com es vendrà a les respectives parròquies. Estem en un moment d’impàs polític forçat, amb dos presidents sense majories fortes al darrere, i tots dos necessiten temps. Per tant, el principal objectiu de la trobada és la mateixa trobada, el reconeixement mutu, i la constatació que s’ha reestablert un canal de comunicació entre governs. Va d’això i prou. A la sortida, Torra posarà èmfasi allà on la Moncloa posi sordina, i viceversa. La reunió no ha d’anar ni molt bé, ni molt malament.
DISTÀNCIES. No pot anar molt bé, perquè ni al PSOE ni a l’independentisme català els convé donar una imatge de connivència. Sánchez haurà de ser taxatiu rebutjant l’autodeterminació i, quan se li parli de la situació dels presos polítics, haurà de reivindicar la independència judicial. En cas contrari, el PP, Ciutadans i els barons meridionals del PSOE trobarien arguments per tirar-se li a la jugular i tornar a posar la unitat d’Espanya com a qüestió central de la legislatura. A Quim Torra tampoc no li convé sortir satisfet de la Moncloa, perquè depèn dels vots de la CUP, i perquè el seu propi grup -almenys el nucli més proper a Carles Puigdemont- no acceptarà un relat de pretesa normalitat institucional. Ans al contrari, el sobiranisme ha de recordar-li a Sánchez que els seus vots l’han fet president, i que en qualsevol moment els pot tornar a necessitar. Per altra banda, encara que Torra i Sánchez volguessin desescalar, com es diu ara, el calendari judicial és el que és. Aquesta tardor, quan comenci el judici contra els presos polítics, la temperatura pujarà molt, i si hi hagués sentències dures la reacció ciutadana seria imprevisible. Tant, que no es pot descartar un moviment de masses similar al de l’octubre passat. La votació de l’1-O i la llibertat dels presos són causes que traspassen de llarg la frontera de l’independentisme. Diria que a Madrid poca gent n’és conscient.
EDUCACIÓ. Però la trobada tampoc pot anar malament del tot perquè, des de les seves talaies governamentals, el PSOE, JxCat i ERC estan conquerint centralitat, i saben que si deixen de tocar-se el voraviu mútuament poden fer una acció de govern amb certes pretensions, gràcies a una conjuntura econòmica favorable. Cada gest de distensió i cordialitat entre Torra, Aragonès, Batet o Iceta empeny una mica més la gran amenaça mútua -Ciutadans- cap al racó dels maleducats i els rondinaires. No ens estranyi, doncs, que a part de bona educació, la reunió de demà provoqui acords menors i sectorials, o desactivi conflictes competencials, per tal d’ensucrar les diferències de fons. És el que convé a Sánchez i a Torra: mantenir les posicions a l’espera de futurs embats. Però que no s’enganyin: la situació no té res de normal, els presos i els exiliats són una bomba de rellotgeria, i hi ha gent molt assenyada, i fins i tot farta del Procés, que pot encendre’s com una teia si se sent humiliada per una justícia en permanent descrèdit.
