20/05/2011

#ilacampanyaquè?

1 min

El què està passant aquests dies a la Puerta del Sol i a les seves sucursals peninsulars constitueix una lliçó per a tothom. En primer lloc és un sotrac per als polítics i per als seus comitès de campanya, que han vist anorreades les seves estratègies i dilapidats molts milions d'euros, que havien invertit -com de costum- en publicitat electoral reiterativa i absurda. Però també és un avís per als mitjans de comunicació i per a tots els que pretenen expressar, replicar, divulgar el que sigui. L'agilitat amb què els emprenyats espanyols de tota mena s'han posat d'acord i han donat a conèixer la seva força és digna d'admiració i ens anuncia un canvi de paradigma social i comunicatiu -un canvi que els pásalo del 2004 ja van anticipar-. El moviment de les acampades té una altra virtut, i és que ha posat de manifest que la democràcia i la premsa no podran ser mai més una eina per a la subjecció de les voluntats; que els polítics s'examinen dia a dia, i no un cop cada quatre anys. He de dir, però, que sóc francament escèptic pel que fa al futur i les propostes del moviment. Em preocupen els forassenyats que comparen la plaça de Catalunya amb la plaça Tahrir, i els ingenus que pensen que Twitter és un vehicle més democràtic que el sufragi universal a les urnes. Trobo que la seva bona fe és un amagatall perfecte per als manipuladors de nova generació.

stats