21/12/2012

Sense il·lusió, sense oposició

2 min
Oriol Junqueras dirigint-se al faristol per rebatre el discurs d'investidura d'Artur Mas, que ja té els vint-i-un vots d'ERC garantits per president avui.

El president és una roca. Ha patit una patacada electoral molt difícil d'encaixar, mentre el seu entorn li deia que seria un nou Pau Claris o un nou Macià, i en els últims dies tothom deia que estava molt tocat. El seu discurs d'ahir, certament, va ser baix de to, volgudament greu (i no pas amb il·lusió ). Qui sap si un bany d'humilitat és justament el que necessita, després de veure'l per tot arreu amb els braços alçats, mirant d'encarnar la voluntat del poble. En les rèpliques a Pere Navarro (amb en Junqueras no hi va haver debat, només una "agradable conversa", en paraules del líder del PSC), Mas va recordar per moments aquell president incisiu i convençut de la passada legislatura. Però és avui que haurà d'enfrontar-se a les bufetades de debò. I Mas tindrà el difícil de repte de ser contundent sense que el treguin de polleguera, que és exactament el que desitgen el PP, Ciutadans i els seus apèndixs mediàtics.

Junqueras: emocions fora

L'actual sensació de la política catalana va debutar com un torero, sense papers ni notes ni res que s'hi assembli, segur del que volia dir. El seu to monocord i el contingut economicista del seu discurs devia avorrir els més abrandats i, de fet -admetem-ho-, per moments el to va semblar errat, més propi d'un assessor extern, un expert, que no pas d'un polític (no diguem ja d'un líder de l'oposició). Fa tota la impressió que Junqueras vol demostrar d'entrada que no és un Colom ni un Carod, i que Esquerra ja no és només el partit adolescent i emocional que tan sovint -i amb raó- hem vist caricaturitzat. Va parlar d'economia amb aplom i rigor, sabent que ara mateix les elits i la premsa internacional el miren amb lupa. Però l'oratòria parlamentària demana altres coses -sentit polític, interacció amb els rivals, un punt de pebre- i ahir, de moment, vam sentir més aviat la masterclass d'un catedràtic.

Navarro: plom a les ales

Ningú no esperava gaire de les virtuts oratòries de l'exalcalde de Terrassa, que sol expressar-se amb certa desesma i sense gaire punch . A sobre, Navarro actua amb plom a les ales, perquè el seu partit no té una posició clara en el gran debat català i, per tant, la seva expressió pública acaba sent tèbia i poc definida. Per això, i no per altra cosa, va anunciar que el PSC s'abstindria en totes les votacions relacionades amb la consulta d'autodeterminació, la qual cosa, malgrat tot, és una novetat important que encongeix el camp de l'unionisme, i que posa de manifest que dins del socialisme català hi ha un sector sobiranista capaç de matisar les posicions del partit. Per tots aquests equilibris, Navarro no va saber aprofitar l'oportunitat de presentar-se com a líder de l'oposició de facto . Una bona notícia per a Artur Mas.

stats