Escric amb la maleïda notícia ressonant-me a l'oïda, incapaç de pair-la. És molt dur d'acceptar que la mort devori una persona tan absolutament disposada a menjar-se el món i a beure's la vida a glops. La Tatiana era periodista -una molt bona periodista- i així la recordaran els seus oients, però sobretot era una persona marcada per una insaciable curiositat, per les ganes de saber i entendre, per l'afany de conèixer i enriquir la seva vida amb la vida dels altres. Només coneixia la implicació, era la seva manera de transitar per la vida. I estimava la seva gent amb una entrega sense límits. No he conegut ningú com ella, ni crec que ho faci. Tots els que l'hem estimada haurem d'aprendre a viure amb un esvoranc al cor, i els que l'hagin gaudit com a comunicadora s'hauran de plànyer per la quantitat ingent de bons moments i bona feina que la mort ens ha pres a tots plegats. Quina enorme putada, Tati.