De la retòrica a la política

Les últimes intervencions públiques de Jordi Pujol destil·laven una inequívoca flaire independentista, però fins ara l'expresident no havia gosat posicionar-se de manera explícita. Potser és perquè, al contrari del que diu la dita, Pujol és un savi que no suporta rectificar. El seu cas confirma que, per una mena d'estranya maledicció, molts polítics catalans proclamen el seu sobiranisme just abans d'assolir el poder o bé després de perdre'l. És com si la independència fos una opció sentimental, no política; un anhel que s'evapora de manera automàtica quan s'accedeix al poder. Això condemna el sobiranisme al terreny de la mera retòrica: perdem moltes energies a base de proferir queixes i desafiaments, però ningú no es preocupa realment de saber com es pot obtenir la independència i quines exigències col·lectives suposarà la construcció d'un estat propi. Catalunya no necessita més gent que somiï amb la independència; necessita gent que estudiï com fer-la possible.