Toni Vall

Toni Vall

Crec que el periodista ha de portar incrustats dos trets especials de personalitat: curiositat universal i gust per explicar històries. Em sembla que compleixo els dos requisits.

Carlos Pérez de Rozas, adeu al millor amic de tothom

“Agafa una cançó trista i fes-la millor. No t’oblidis de deixar-la entrar al teu cor. Llavors començaràs a fer-ho millor”. Doncs sí, amb Hey Jude dels Beatles sonant a tot drap i amb tota la seva família...

image-alt

Carlos Pérez de Rozas, passió i amistat

Tot el que feia era per passió, per optimisme, per honrar i fer gran l’ofici que tan estimava i que tan bé explicava al seus alumnes. En va tenir milers al llarg de quaranta anys de fer de professor de...

Isabelle Huppert i el silenci

La grandíssima Isabelle Huppert ha estat dos dies a Barcelona representant al Teatre Lliure l’espectacle Mary said what she said. Les entrades estaven esgotades des de feia temps. No hi cabia ni una agulla...

Colau, Carmena i ser de dretes o d’esquerres

Una periodista pregunta a Manuela Carmena i Ada Colau què opinen de l’escenificació dels continuats desacords entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de cara a les sessions d’investidura del primer la setmana...

Sarandon i Lange, Davis i Crawford: percebre l’ànima

És emocionant quan perceps que tens al davant un actor o una actriu que es despullen. Que es despullen l’ànima, s’entén. No és fàcil que passi, i encara és menys fàcil detectar quan passa. La gran majoria...

Bill Murray i el cine de l’epifania

“Que què sento al ser jo? Pregunta’t què sents tu al ser tu. L’única manera de saber què sents al ser tu és esforçar-te al màxim en ser tu tan sovint com puguis, sense deixar de recordar que allà hi ha casa...

“Una seqüela d’‘El director’? Cabrons! Feu-la vosaltres!”

“Ja t’ho vaig dir. Ets massa periodista i massa poc fill de puta per ser director d’un diari”. Ho explica David Jiménez al seu llibre El director. Li va dir el Reporter (de qui amaga el nom), periodista d’...

Deu ser bestial, ser Harrison Ford

A l Phenomena sempre hi passen coses boniques. Dissabte que ve, per exemple, la trilogia d’Indiana Jones. Trilogia, sí, no pas tetralogia. Hi ha qui opina que la quarta part, la del regne de la calavera de...

Passola acaba, Boladeras comença

Descentralitzar i territori són dos dels conceptes associats a cultura que fa més temps que sento i que més es porten ara. L’Acadèmia del Cinema Català també s’hi ha abonat. Per això Isona Passola està tan...

Shakespeare no s’acaba mai

La vaig veure quan tenia tretze anys, edat en què llavors encara no sabies de què anava la vida. Ara als tretze ja sembla que estiguis a punt per guillar de casa, però quan vaig veure per primer cop ...

Chicho, fabricant de referents

Si vas començar a veure la tele a mitjans dels anys 80, si t’ho empassaves tot o quasi tot, si vas notar que aquell moble de casa tenia un poder inusual sobre tu, si veies les sèries del vespre abans d’anar...

“Badalona no es mereix el que passarà avui al ple”

La cara de Xavier García Albiol no enganya a ningú. Està seriós. Seu a la taula de l’antesala del saló de plens de l’Ajuntament de Badalona. L’acompanyen els altres deu regidors del Partit Popular. No mira...

Cine i periodisme, doble celebració!

Els que a més a més de periodistes som cinèfils -o a l’inrevés, mai sé quin és l’ordre correcte- tres o quatre vegades a l’any tenim doble motiu de celebració. Quin és? Doncs que s’estrena una pel·lícula...

Elton John i els musicals humanistes

Les entranyes d’Elton John. Sí, Rocketman les ensenya. És una pel·lícula diguem-ne oficial, produïda pel mateix artista, però defuig l’oficialisme amb habilitat i notable creativitat. Què és l’oficialisme?...

Crònica de la nit electoral a ERC: Del “Crec que guanyarem” al “Los míos no van bien”

Ernest Maragall seu a les escales del davant de l’Estació del Nord. Està esperant que arribin els seus nets, que l’acompanyaran durant tota la nit electoral. El seu caminar és inconfusible. Cames...

Tarantino i els espòilers

Al Festival de Canes s’ha projectat Érase una vez en Hollywood, de Quentin Tarantino, que fàcilment podria ser la pel·lícula que un té més ganes de veure de totes les que han d’entrenar-se durant aquest...

El passat, viu dins l’Ajuntament i proscrit al carrer

Dos-cents trenta anys d’història i encara en peu en plena Ciutat Vella de Barcelona. M’ho recorda un furgó isotèrmic aparcat al carrer Ferran, a dues passes de la plaça Sant Jaume. Sí, Can Culleretes va...

Hitchcock és... Doris Day

El cinèfil posseeix una estranya forma de percepció segons la qual hi ha actors i actrius que a més de ser ells mateixos són també, en un estrat d’intangible miracle, els directors amb els quals han...

La Trinca, més aplaudida que Leo Messi

A la primera fila de cadires, Leo Messi somriu i mira la platea. Fa la mateixa cara de bo des que ha baixat les escales de l’auditori del Fòrum acompanyat de tots els guardonats aquest any amb la Creu de...

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Que bonica que és la intel·ligència quan es percep clara, cristal·lina, diàfana. Preciosa. Esdevé gairebé palpable. Podries dir: “Caram, quina intel·ligència més robusta, que molsuda i que agradable que...

Charlot i el Primer de Maig

Sempre que penso en el Primer de Maig em ve al cap Charlot. Talment com un ressort que s’activa, un llumet que s’encén automàticament. Quan algú em parla del dia del treballador, o llegeixo una notícia o un...

Al quadrat blau també hi ha estelades

Un quadrat blau al mapa de Barcelona. L’únic. L’única secció censal on ha guanyat el Partit Popular. És una illa d’edificis delimitada pels carrers Concili de Trento, Fluvià, Andrade i Bac de Roda, al barri...

'Vengadores', la emoción que no se extingue

La emoción es un intangible, algo que pasa cuando pasa, que no puedes prever y todavía menos controlar. La emoción de cuando un verso te golpea, cuando una novela te conmueve más y más a cada página que...

“Pacte PSOE-Cs? Ni parlar-ne!”

"¡Hombre, cuánto tiempo!" Un té la sensació que hi ha persones que no es cansarien mai de pronunciar aquesta frase. I diria que els vells sindicalistes la porten incrustada a l’ànima. Amb un "¡Hombre,...

PSC: No tornar a dins l’armari i que soni ‘La Internacional’!

Al míting final del PSC, Miquel Iceta va exclamar emocionat: “No vull tornar a dins l’armari!” Una gran manera de mobilitzar el vot útil contra el trifachito. Poques hores després, a la Fira d’Abril, no...

‘Vengadores’, l’emoció que no s’extingeix

L’emoció és un intangible, una cosa que passa quan passa, que no pots preveure i encara menys controlar. L’emoció de quan un vers et colpeix, quan una novel·la et commou més i més a cada pàgina que passes i...

Periodisme contra la confusió

Si avui li preguntes a un periodista què és el periodisme segurament es quedarà pensatiu un moment, dubtarà, meditarà uns segons i respondrà: “Periodisme és preguntar”. Serà una resposta coratjosa; cada cop...

La recepta: “Perfil baix i modèstia infinita”

“Em fa il·lusió!” i fa il·lusió escoltar en boca d’algú aquesta exclamació tan concloent referida al dia de Sant Jordi. Sense mitges paraules, sense suspicàcies, sil·labejant totes les lletres de la paraula...

De la rosa només en queda el nom despullat

“De la rosa només en queda el nom despullat” Amb aquest vers enigmàtic acaba El nom de la rosa, la mítica novel·la d’Umberto Eco. I la memòria em viatja fins al final de la fabulosa adaptació al cinema que...

Coppola en fa 80

“El noi de la moto és el rei”. Em va quedar gravada aquesta sentència de La llei del carrer (1983), la pel·lícula de Francis Ford Coppola que explica aquella història d’amistat, lligams familiars i...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >