image-alt

RECERCA

TONI VALL

image-alt

No t’aturis fins que en tinguis prou

Adossats a la història, simbiosi amb les pedres mil·lenàries, metàfores i hipèrboles tantes com vulgueu. La nit electoral de Junts pel Sí és a la plaça del Born Centre Cultural. Així les concomitàncies...

image-alt

Fer el carrer, lluitar per ser Paula Ezkerra

En un dels seus sensacionals monòlegs, Pepe Rubianes afirmava que una de les grans mentides que ens colonitzen el cervell és afirmar que el treball dignifica l’home. Suggeria, amb total bona fe, no cal...

image-alt

El desconocido

És un simpàtic entreteniment buscar equivalents/referents cinèfils d’ El desconocido. El més obvi és Speed, esclar. També A l’hora assenyalada de John Badham o la tercera part de La jungla de vidre o...

image-alt

Instruccions per al joc de les banderes: tirar-se-les pel cap

“Entrar i sortir d’aquí és molt perillós”, exclama una senyora mentre creua amb dificultats la portalada de l’església de la Mercè. És aquella dolça exageració de la gent gran quan s’atabalen perquè hi ha...

image-alt

Felipe, lliçons d’història, el liquidacionisme i Stalin

“Disculpi, ¿a vostè li va agradar el que va escriure Felipe González al seu article a El País?” Els faig la mateixa pregunta al Vicente i a la Carme, simpatitzants socialistes que seuen a prop meu al...

image-alt

Filmar el món i la pròpia vida

Al·lucinat, astorat, feliç, commogut, trempat, acollonit, desorbitat, content, acolorit, enamorat, meravellat, radiant, hiperactivat, histèric, apassionat, alegre, postcoital, planxat, concentrat,...

image-alt

Senyores i senyors, sobretot, no es posin nerviosos

Un cafè amb llet amb molt cafè i un croissant perquè el sucre el mantingui amunt –"venirse arriba"– durant tota l’estona. És l’esmorzar de Germà Bel, pocs minuts abans de començar el debat organitzat per...

image-alt

L’emocionant soroll del projector

Li pregunto quin és el seu ofici i se n’inventa un: cinematografista. Podria haver dit projeccionista, conservador cinematogràfic, arxiver de pel·lícules o alguna altra cosa més transcendent o pagada de si...

image-alt

La Rambla, llibertat colonitzada

Dilluns, dos quarts de vuit del vespre. A l’intercanviador de plaça de Catalunya hi ha quatre guàrdies urbans antiavalots. Cap rastre de manters. Dues hores i mitja més tard torno per on he vingut. Just...

image-alt

La voluntat per un punter en el dia de la hiperventilació

Camino des de la plaça Catalunya fins al vèrtex nord de la Ciutadella, on comença la Meridiana i on hi ha el tram final, el 135, de la Via Lliure. No em trobo manters, però sí una gran quantitat de venedors...

image-alt

La descolonització mental en favor de la dignitat política

“La independència de Catalunya no és una qüestió d’identitat, llinatge o lloc de naixement. Té a veure amb la dignitat política”. Ho diu Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, durant...

image-alt

Rajoy a la Seat: 3.300 milions, el sentit comú i els cacauets

El seny, el sentit comú, la rauxa apaivagada, l’ai ai ai que ve el llop. El nostre mal no vol soroll i el peix al cove. Variacions totes sobre la mateixa cosa: protegir l’economia a través de l’estabilitat...

image-alt

Sonora ovació sobre l’escenari

Li agrada cantar i se sap una gran quantitat de cançons populars catalanes, espanyoles i italianes. Les porta incrustades a l’ADN des de vés a saber quan. El Josep Anton Codina és alt com un sant Pau i un...

Artur Más s’escriu així, amb accent tancat a la ‘a’

“Anda el hombre tambaleándose como un beodo”: així comença el capítol —o, més ben dit, cançó— del llibre de Mariano Gomà titulat La tragedia de Artur Más. Sí, amb accent a la a. No se sap si es tracta...

Una avinguda de pas que és pulmó de barris

Al vèrtex nord-est de la Ciutadella neix com una exhalació l’avinguda Meridiana. Surt quasi d’on s’acaben les parets del Parlament i enfila amunt per travessar quatre districtes de la ciutat i esventrar una...

image-alt

Qui és el senyor Patata? Clive Booth

L’últim cop que el vaig veure estava parlant amb un fanal de la plaça Sant Jaume. Quan pel carrer li pregunten el nom acostuma a dir que es diu Patata o que no ho sap o el primer que li passa pel cap. És...

Proselitisme sense estelades en “territori apatxe”

A Via Júlia -antiga Karl Marx abans del franquisme- la vida és tranquil·la. Nou Barris és un barri treballador amb agradable vaivé de poble. Sota la marquesina robusta del costat del metro s’hi ha de...

image-alt

Els crits de King Kong ressonen fort a Sants

L’adjectiu previsible no fa justícia al resultat del concurs de guarniments de la festa major de Sants d’aquest any. L’homenatge a King Kong d’Alcolea de Dalt és, de molt llarg, la millor proposta de...

image-alt

L’erotisme, la font de la vida

Que ningú s’equivoqui! El de la foto és l’Antoni Lasheras però el cos que s’hi veu no és pas el seu. Cada dia es mira al mirall i no reconeix el que hi veu. Li atribueixen uns seixanta anys però assegura...

‘Mr. Holmes’

Acostumats últimament a les cabrioles i focs d’artifici dels dos films de Guy Ritchie i a la impostada modernitat de la sèrie de televisió, fa de bon degustar el retorn a un Sherlock Holmes reposat i...

image-alt

El secret de Verdi: pedigrí, constància i tenacitat

Tubs i mangueres, rotlles de plàstic, bastons i fustes, tela de galliner, eines i taules, lones i pòsters vells. El cartell del Saloon del Far West d’un guarniment antic. El local i el pati de l’Associació...

image-alt

Del Sol Naixent al Moulin Rouge

Un clàssic. El carrer Verdi és una institució dels guarniments de la festa major de Gràcia i, cosa que és més important, dels premis grossos. Enguany ho ha tornat a aconseguir: el seu jardí japonès, poètic...

image-alt

Ballar un rock no cansa mai

Excessiu, genial, provocador, estrambòtic, fetitxista... Molts adjectius, més o menys recurrents, acostumen a qualificar la figura del pintor Salvador Dalí. Poca gent sap, però, que, a més a més de tot...

image-alt

La vila imparable, el poeta Cyrano i les petites coses ben fetes

Enguany és la primera festa major del Pau. La primera de la qual té plena consciència, s’entén. Té cinc anys i joguineja amb sis o set nens més sota l’ombra escadussera de la torre del rellotge de la plaça...

image-alt

A l’Hispània, misteris de la natura

La naturalesa, com tothom sap, té misteris inexplicables. I a l’Hispània cada dia s’hi fan corporis. “Avui dinareu tomàquets”, diu la Paquita. “Enguany estan espectaculars, deu ser la calor, que els ha fet...

image-alt

La travessa de les Medes i la vida contradictòria

L’11 d’abril Raül Romeva era al Masnou entrenant-se per a la proesa que tenia prevista per a l’estiu: la travessa nedant entre les illes Medes i les Formigues. Ell, expert nedador, estava il·lusionat amb el...

image-alt

Vist a la tele tot fa molta més patxoca

Pocs, molt pocs rastres de periodisme tenen cabuda en la signatura del decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i en la posterior lectura de la declaració institucional d’Artur Mas. Només les...

image-alt

Per a l’Horacio, amb emoció Horacio Seguí López

Quan jo tenia vuit anys, de tant el tant el meu pare em portava al camp del Barça. Asseguts a la tribuna, just abans de començar el partit, el veia mirant a la banda, buscant algú davant les banquetes. Quan...

image-alt

Tres hermanos y una herencia

L’astracanada. És bonic enyorar-la. Trobar a faltar aquella manera de fer comèdia entre esbojarrada i marciana que al cinema francès dels anys 60 i 70 li anava tan bé, encarnada sobretot en la irrepetible...

image-alt

Sota una perruca rosa

La Brigitta no para quieta. Fa i desfà sense demanar permís, és llenguda i inquieta, sempre té la rèplica a punt, sempre està llesta per a l’acudit i el doble sentit. Va amb el seu pal de selfies a tot...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >