image-alt

RECERCA

TONI VALL

image-alt

Saza, tot un còmic

“¡Felicidades mil, les desea Sazatornil. Y les abraza, Saza! ” Sempre deia adéu de la mateixa manera. Tant si s’acomiadava després d’una entrevista com si li tocava agrair un premi. Saza portava incrustats...

image-alt

“If you want to live the American dream, go to Catalonia”

Que Artur Mas diu Queterunya en lloc de Catalunya és de domini públic. Ens hi vam començar a fixar gràcies a Polònia i ara no hi ha manera de prescindir de la seva addictiva fonètica. Al llarg de la seva...

image-alt

La sort segons el gran De Rozas

Cada dilluns a les nou del matí un camió amb oli, patates i cebes que venia de l’Empordà s’aturava un moment davant la redacció de Destino a Barcelona. Portava també una carta provinent del mas Pla de...

image-alt

Woodcutter és el rei

Woodcutter, sí, tallador de fusta, llenyataire, els arbres que creixen i són tallats i tornen a créixer i tornen a ser tallats i així eternament. A Jordi Manero li agrada pensar en el poder metafòric...

image-alt

La república independent del passatge Arcàdia

El Miguelete té una rutina innegociable. Cada dia laborable de la seva vida va al passatge Arcàdia. Treballa a dues passes, al carrer Tuset, i els amics del passatge són com la seva família. Parla amb...

A reveure, doctor, i moltes gràcies per tot

“Souvenirs, novetats, articles de conya”. Sempre associo Omar Sharif amb aquest diàleg sensacional de Top secret, obra mestra de la comèdia gamberra dels ZAZ. Sharif hi interpreta un agent secret amb molt...

image-alt

Magic Mike XXL

Quina pel·lícula tan estranya. És la seqüela d’un film més aviat descafeïnat de Steven Soderbergh -aquí productor- que no s’assembla gaire al seu antecessor. Transita per un terreny a mig camí de la...

image-alt

“President, qui ho porta tot això?”

“El que diu «¡Anda ya!» que marxi!”: és la desacomplexada esbroncada que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, etziba als diputats de Ciutadans i el PP que comenten ostentosament i amb sarcasme la...

image-alt

El xauarma del gran Benigni Mustafa Chreiki

“Salam Aleikum, amigo! Pasa, pasa, es tu casa, ¿qué quieres tomar? ” El Musta és així, expansiu, obert, una mica eixelebrat. Considera que casa seva és de tothom i tracta a tothom igual. El que més li...

image-alt

L’alcaldessa, entre la Guàrdia Urbana i el sofà de Chester

Al costat de l’Ajuntament, a la plaça Sant Miquel, hi ha aparcat el camió de Viajando con Chester. Vaja, Ada Colau deu tenir visita al sofà de Pepa Bueno. Doncs serà un dia intens perquè aquest matí [ahir]...

image-alt

Presumir de cinema entre les onades i el vent d’una nit d’estiu

“Si aquesta és la festa d’estiu, vés a saber com serà la d’hivern”, diu David Verdaguer així que arriba. No li falta lucidesa. Un vent arrauxat despentina el respectable. Es nota que som a la vora del mar....

image-alt

Milions de pàgines després Salvador Montserrat Garrocho

Té Marxismo y conciencia de clase sobre la taula. “Salva, i aquest llibre?” “Ah, sí, l’acabo de vendre per internet”. És casualitat, sí, però a un li ve de gust pensar que no podria ser d’una altra manera....

image-alt

L’home que va ser un ‘beatle’ i que un dia va deixar de ser-ho

Hi ha un Chevrolet Tropical de color coure aparcat davant l’Hotel Avenida Palace de la Gran Via. És el cotxe amb el qual els Beatles van arribar a aquest mateix hotel des de l’aeroport el 3 de juliol del...

image-alt

Potser és ell l’últim romàntic

“Quico, això que estàs tocant és Here comes the sun, oi?” “No, em sembla que no”. I continua tocant-la. “Quico! Això és Here comes the sun! No em diguis que no!” “ Buenu, va, potser sí”. I després toca La...

image-alt

‘Butifarra!’, història d’una agitació creativa

Encara que sigui en forma d’inconscient intangible, néixer el 1975 ha de marcar d’alguna manera. El primer número de la revista Butifarra! està datat el 15 de juny d’aquell any, a les acaballes de la...

image-alt

El niño 44

Un aiguabarreig entre el cinema històric i thriller d’assassins en sèrie, sense gaire interès argumental i gens dotat per a la narrativa fílmica. Podríem resumir així aquest film estranyíssim d’ambicions...

És cert que les separacions mai són agradables?

"Que bé que us ho passeu a costa nostra", ens etziba un conseller del govern a dos periodistes només entrar a la cafeteria del Parlament. Dos o tres diputats més també fan observacions similars, com si...

image-alt

Bárcenas al Parlament: cine de barri amb l’extresorer estrella

Per al cinèfil convençut, la pantalla gran sempre és benvinguda. Sempre desperta l’emoció de l’aventura, del territori desconegut, del melodrama d’època i el romanç fulletonesc. L’acudit és fàcil, doncs:...

image-alt

Holmes mai va viure i mai morirà

De la mateixa manera que a Casablanca en cap moment es pronuncia res semblant a “Torna-la a tocar, Sam”, Arthur Conan Doyle mai va posar “Elemental, estimat Watson” en boca de Sherlock Holmes. Va ser...

image-alt

El fràgil equilibri del Trivial post-Bustos

Hi ha força sidral davant l’Ajuntament de Sabadell. La ciutat està a punt de girar full als setze anys de govern del PSC, amb la polèmica figura de Manuel Bustos al capdavant. El dispers arc parlamentari...

image-alt

Lejos del mundanal ruido

Clàssica i amb personalitat. Tan senzill i tan complicat. Així és Lejos del mundanal ruido, una adaptació de la famosa novel·la de Thomas Hardy que ja va dur al cinema John Schlesinger el 1967. Llavors el...

image-alt

Els històrics que es resisteixen a ser història

Núria de Gispert admet que li costa molt dir, explícitament, que és independentista. Joan Rigol li dóna la recepta: un cop has dit moltes vegades que ets partidari de la “plena sobirania” no et costa gaire...

image-alt

Dir Veny és dir llengua o l’amor etern a les paraules

Al seu Homenot sobre Joaquim Ruyra, Josep Pla glossa la figura de l’autor de Marines i boscatges sense haver-lo vist mai ni haver parlat mai amb ell. Amb aquesta confessada ignorància Pla el retrata a...

image-alt

La coreografia de l’aparador

El dia que va morir Pina Bausch l’Antonio va ballar un solo d’homenatge dins l’aparador de Vinçon. En aquell mateix moment, una mica més amunt, a la sala de projeccions de la botiga Gratacós, va organitzar...

image-alt

La botiga poètica i el llarg adéu del capgròs a la intempèrie

Pollastres de goma, màscares, capgrossos, marionetes, barrets, maraques, fanalets, diàbolos, titelles de dit, disfresses, nassos de pallasso, confeti, serpentines, trompetes, jocs de màgia, globus -tones de...

image-alt

Philippe Veroux: El ‘look’ de la tranquil·litat

M’explica una amiga que per a les dones és complicadíssim trobar un perruquer de total confiança. Algú a qui confiar cegament molt més que els seus cabells: la seva imatge, l’estètica que l’ha d’acompanyar...

image-alt

El dia que van trossejar el vell plàtan de Vinçon

Durant molts anys al mig de Vinçon hi havia un plàtan, l’inconfusible arbre de l’Eixample. Els propietaris, la família Amat, havien decidit que l’ampliació de la botiga no significava haver-lo de tallar...

Procés: punt i ¿seguit? a la ciutat ingovernable

Ala Fabra i Coats, esplendorós recinte que encara que sembli mentida ningú s’ha preocupat d’enderrocar i que recorda el passat fabril de Sant Andreu, Barcelona en Comú ha instal·lat la seva seu durant la...

image-alt

El festival del Juanito

T’agraden els callos?” “Vols uns xipironets amb mongetes boníssims?” “Tasta els cigrons, ja veuràs”. El fraseig del Juanito és inconfusible. Li és igual que plogui, que troni, que faci una calor tropical o...

image-alt

Poltergeist

Ja fa anys que un té la sensació, per no dir la certesa, que totes les pel·lícules de terror comencen sempre igual: una família arriba en una casa il·lusionada pel canvi de vida i no triga a descobrir que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >