Toni Vall

Toni Vall

Crec que el periodista ha de portar incrustats dos trets especials de personalitat: curiositat universal i gust per explicar històries. Em sembla que compleixo els dos requisits.
image-alt

El secret de Verdi: pedigrí, constància i tenacitat

Tubs i mangueres, rotlles de plàstic, bastons i fustes, tela de galliner, eines i taules, lones i pòsters vells. El cartell del Saloon del Far West d’un guarniment antic. El local i el pati de l’Associació...

image-alt

Del Sol Naixent al Moulin Rouge

Un clàssic. El carrer Verdi és una institució dels guarniments de la festa major de Gràcia i, cosa que és més important, dels premis grossos. Enguany ho ha tornat a aconseguir: el seu jardí japonès, poètic...

image-alt

Ballar un rock no cansa mai

Excessiu, genial, provocador, estrambòtic, fetitxista... Molts adjectius, més o menys recurrents, acostumen a qualificar la figura del pintor Salvador Dalí. Poca gent sap, però, que, a més a més de tot...

image-alt

La vila imparable, el poeta Cyrano i les petites coses ben fetes

Enguany és la primera festa major del Pau. La primera de la qual té plena consciència, s’entén. Té cinc anys i joguineja amb sis o set nens més sota l’ombra escadussera de la torre del rellotge de la plaça...

image-alt

A l’Hispània, misteris de la natura

La naturalesa, com tothom sap, té misteris inexplicables. I a l’Hispània cada dia s’hi fan corporis. “Avui dinareu tomàquets”, diu la Paquita. “Enguany estan espectaculars, deu ser la calor, que els ha fet...

image-alt

La travessa de les Medes i la vida contradictòria

L’11 d’abril Raül Romeva era al Masnou entrenant-se per a la proesa que tenia prevista per a l’estiu: la travessa nedant entre les illes Medes i les Formigues. Ell, expert nedador, estava il·lusionat amb el...

image-alt

Vist a la tele tot fa molta més patxoca

Pocs, molt pocs rastres de periodisme tenen cabuda en la signatura del decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i en la posterior lectura de la declaració institucional d’Artur Mas. Només les...

image-alt

Per a l’Horacio, amb emoció Horacio Seguí López

Quan jo tenia vuit anys, de tant el tant el meu pare em portava al camp del Barça. Asseguts a la tribuna, just abans de començar el partit, el veia mirant a la banda, buscant algú davant les banquetes. Quan...

image-alt

Tres hermanos y una herencia

L’astracanada. És bonic enyorar-la. Trobar a faltar aquella manera de fer comèdia entre esbojarrada i marciana que al cinema francès dels anys 60 i 70 li anava tan bé, encarnada sobretot en la irrepetible...

image-alt

Sota una perruca rosa

La Brigitta no para quieta. Fa i desfà sense demanar permís, és llenguda i inquieta, sempre té la rèplica a punt, sempre està llesta per a l’acudit i el doble sentit. Va amb el seu pal de selfies a tot...

image-alt

Saza, tot un còmic

“¡Felicidades mil, les desea Sazatornil. Y les abraza, Saza! ” Sempre deia adéu de la mateixa manera. Tant si s’acomiadava després d’una entrevista com si li tocava agrair un premi. Saza portava incrustats...

image-alt

“If you want to live the American dream, go to Catalonia”

Que Artur Mas diu Queterunya en lloc de Catalunya és de domini públic. Ens hi vam començar a fixar gràcies a Polònia i ara no hi ha manera de prescindir de la seva addictiva fonètica. Al llarg de la seva...

image-alt

La sort segons el gran De Rozas

Cada dilluns a les nou del matí un camió amb oli, patates i cebes que venia de l’Empordà s’aturava un moment davant la redacció de Destino a Barcelona. Portava també una carta provinent del mas Pla de...

image-alt

Woodcutter és el rei

Woodcutter, sí, tallador de fusta, llenyataire, els arbres que creixen i són tallats i tornen a créixer i tornen a ser tallats i així eternament. A Jordi Manero li agrada pensar en el poder metafòric...

image-alt

La república independent del passatge Arcàdia

El Miguelete té una rutina innegociable. Cada dia laborable de la seva vida va al passatge Arcàdia. Treballa a dues passes, al carrer Tuset, i els amics del passatge són com la seva família. Parla amb...

A reveure, doctor, i moltes gràcies per tot

“Souvenirs, novetats, articles de conya”. Sempre associo Omar Sharif amb aquest diàleg sensacional de Top secret, obra mestra de la comèdia gamberra dels ZAZ. Sharif hi interpreta un agent secret amb molt...

image-alt

Magic Mike XXL

Quina pel·lícula tan estranya. És la seqüela d’un film més aviat descafeïnat de Steven Soderbergh -aquí productor- que no s’assembla gaire al seu antecessor. Transita per un terreny a mig camí de la...

image-alt

“President, qui ho porta tot això?”

“El que diu «¡Anda ya!» que marxi!”: és la desacomplexada esbroncada que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, etziba als diputats de Ciutadans i el PP que comenten ostentosament i amb sarcasme la...

image-alt

El xauarma del gran Benigni Mustafa Chreiki

“Salam Aleikum, amigo! Pasa, pasa, es tu casa, ¿qué quieres tomar? ” El Musta és així, expansiu, obert, una mica eixelebrat. Considera que casa seva és de tothom i tracta a tothom igual. El que més li...

image-alt

L’alcaldessa, entre la Guàrdia Urbana i el sofà de Chester

Al costat de l’Ajuntament, a la plaça Sant Miquel, hi ha aparcat el camió de Viajando con Chester. Vaja, Ada Colau deu tenir visita al sofà de Pepa Bueno. Doncs serà un dia intens perquè aquest matí [ahir]...

image-alt

Presumir de cinema entre les onades i el vent d’una nit d’estiu

“Si aquesta és la festa d’estiu, vés a saber com serà la d’hivern”, diu David Verdaguer així que arriba. No li falta lucidesa. Un vent arrauxat despentina el respectable. Es nota que som a la vora del mar....

image-alt

Milions de pàgines després Salvador Montserrat Garrocho

Té Marxismo y conciencia de clase sobre la taula. “Salva, i aquest llibre?” “Ah, sí, l’acabo de vendre per internet”. És casualitat, sí, però a un li ve de gust pensar que no podria ser d’una altra manera....

image-alt

L’home que va ser un ‘beatle’ i que un dia va deixar de ser-ho

Hi ha un Chevrolet Tropical de color coure aparcat davant l’Hotel Avenida Palace de la Gran Via. És el cotxe amb el qual els Beatles van arribar a aquest mateix hotel des de l’aeroport el 3 de juliol del...

image-alt

Potser és ell l’últim romàntic

“Quico, això que estàs tocant és Here comes the sun, oi?” “No, em sembla que no”. I continua tocant-la. “Quico! Això és Here comes the sun! No em diguis que no!” “ Buenu, va, potser sí”. I després toca La...

image-alt

‘Butifarra!’, història d’una agitació creativa

Encara que sigui en forma d’inconscient intangible, néixer el 1975 ha de marcar d’alguna manera. El primer número de la revista Butifarra! està datat el 15 de juny d’aquell any, a les acaballes de la...

image-alt

El niño 44

Un aiguabarreig entre el cinema històric i thriller d’assassins en sèrie, sense gaire interès argumental i gens dotat per a la narrativa fílmica. Podríem resumir així aquest film estranyíssim d’ambicions...

És cert que les separacions mai són agradables?

"Que bé que us ho passeu a costa nostra", ens etziba un conseller del govern a dos periodistes només entrar a la cafeteria del Parlament. Dos o tres diputats més també fan observacions similars, com si...

image-alt

Bárcenas al Parlament: cine de barri amb l’extresorer estrella

Per al cinèfil convençut, la pantalla gran sempre és benvinguda. Sempre desperta l’emoció de l’aventura, del territori desconegut, del melodrama d’època i el romanç fulletonesc. L’acudit és fàcil, doncs:...

image-alt

Holmes mai va viure i mai morirà

De la mateixa manera que a Casablanca en cap moment es pronuncia res semblant a “Torna-la a tocar, Sam”, Arthur Conan Doyle mai va posar “Elemental, estimat Watson” en boca de Sherlock Holmes. Va ser...

image-alt

El fràgil equilibri del Trivial post-Bustos

Hi ha força sidral davant l’Ajuntament de Sabadell. La ciutat està a punt de girar full als setze anys de govern del PSC, amb la polèmica figura de Manuel Bustos al capdavant. El dispers arc parlamentari...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >