La majoria de les persones que van a una manifestació com la de l’1 de Maig tenen ja molt poc a perdre. No em refereixo als polítics ni als sindicalistes afiliats. Els primers hi són perquè toca i els...

Ateneus, centres cívics, locals associatius, casinets, auditoris diversos... Els equipaments ciutadans no només haurien de viure de teatre, dansa, festes majors, funcions escolars i actes de l’ANC. Una...

Quan ens trobem porta una carpeta sota el braç. Està plena de retalls de diari amb articles que li han agradat recentment o que té pendents de llegir i, vés a saber, com que la fracció lliure de temps...

“Llegiu més, cony!”, ens deia el professor de filosofia de tercer de BUP. Vaig intentar fer-li cas però he travessat períodes de colossals remordiments de consciència per no haver-n’hi fet prou, o no tant...

“Posar-nos d’acord en tot era impossible”, ho diu ja d’entrada Enric Gomà, editor de Canvi d’agulles (RBA), el llibre amb l’eloqüent subtítol Per un català més ric, àgil i senzill, que es presenta a...

Darrere la seva taula el Paco Camarasa hi té un armariet de color negre. És el moble bar, element imprescindible per a una llibreria de gènere negre freqüentada pels escriptors de gènere negre. Hi ha la...

Kirk Douglas i Anthony Quinn a L’últim tren de Gun Hill (John Sturges, 1959) i Joel McCrea i Randolph Scott a Duel a l’alta serra (Sam Peckinpah, 1962) van interpretar dues parelles d’amics íntims...

Per què encara no és possible viatjar al passat? Mentre es resol aquesta enutjosa contrarietat, de tant en tant hi ha circumstàncies que a manera de succedani ens permeten somiar-hi. Un cop a l’any...

Jorge Fernández Díaz va fer la setmana passada unes consideracions sobre la feina que Nous Catalans fa amb la població immigrada a Catalunya i dient però no dient -que quedés insinuat sense dir-ho del tot-...

I el setè dia va descansar. Des de les sagrades escriptures se’ns ve dient que el diumenge està reservat al repòs. En teoria, esclar. L’avorriment té mala premsa. No fer res no està gaire ben vist. Badar...

“Podeu riure tant com vulgueu, però aplaudir ho teniu prohibit. No fos cas que us saltés pels aires la via que porteu al braç i tinguéssim un disgust”. I més d’una riallada es va sentir a la sala d’espera...

Barcelona és una ciutat sense cambrers. O com a mínim costa molt trobar-ne. En canvi, és plena de persones que fan de cambrers. En aquesta ciutat és una feina provisional, sovint alimentària, marcada per...

La crisi dels 40 dóna per molt, és un tema llaminer, de profund abast en l’esfera social i que afecta de ple un tipus de públic que entre els seus hàbits té el consum habitual de cinema. Gracia Querejeta ho...

A Oriol Junqueras, com a Fernando Alonso, li agrada utilitzar la primera persona del plural. Ho fa de manera automàtica, sense parar-hi atenció ni -suposo- donar-hi importància. T’hi trobes diverses vegades...

L’Enric Canet saluda tothom amb afecte i una certa vehemència. Quan arriba a algun lloc es nota. Li agrada sentir-se a prop d’allò que fa, de les persones que l’envolten. De fet, crec que el que més li...

“Què et sembla si seiem en aquell bar i prenem una xocolata?” M’agrada que tingui tan clar què li ve de gust i que sigui precisament una xocolata desfeta. Acostumem a dir “¿Anem a prendre alguna cosa?”,...

M oralitat, abnegació, constància, temprança, justícia, fortalesa, prudència i patriotisme. Són les paraules -escrites en castellà- que es poden llegir a dalt de tot de la paret frontal de la sala de plens...

Amb Pickpocket Robert Bresson ens va explicar com era la vida quotidiana d’un carterista desguitarrat. Amb Atrapa a un ladrón Hitchock ens va instruir en l’art depuradíssim d’un lladre de guant blanc. I...

El cel està encapotat però sembla que al final no plourà. El plebiscit definitiu sobre si les noves rajoles de la Diagonal són relliscoses o no no es podrà fer el primer Diumenge dels Vianants....

El 7 d’agost del 1998 la Victòria Ibars Pallàs era a Nairobi. Hi havia anat per enriquir i perfeccionar una de les seves especialitats: el disseny i la fabricació de botons. Els motius ètnics africans eren...

“ACarles Ferrer Salat li va tocar ballar amb la més lletja”. Ho escriu Francesc Cabana a la biografia que acaba de publicar RBA amb l’impuls de la Societat d’Estudis Econòmics i Foment del Treball, sobre un...

A Neill Blomkamp li va sortir força bé la seva opera prima, District 9, una original paranoia sobre extraterrestres sotmesos per l’home. Des de llavors un té la sensació que s’està repetint més que l’all. ...

Va, siguem esquemàtics. Hi ha dos tipus de polítics: els que sempre estan disposats a fer-te un míting i els que s’esforcen per evitar-ho. Miquel Iceta és dels segons. Potser necessita, això sí, una...

Els indrets fronterers, allà on s’encreuen els camins reals i imaginaris, posseeixen una poètica especial. S’hi donen cita persones i realitats que, potser sense saber-ho, pertanyen a més d’un lloc. I a...

Una cerimònia de graduació sempre té alguna cosa d’emocionant. Fa goig percebre el nerviosisme de l’estudiant mentre se senten dir des del faristol els noms dels companys que l’antecedeixen en la pujada a...

Sol, sense ofici ni benefici i amb una bicicleta. Així es va quedar el Jaume Mir als vint-i-un anys, quan la seva mare va morir. De nen i adolescent havia treballat d’aprenent a la parada familiar de fruita...