Artur Más s’escriu així, amb accent tancat a la ‘a’
Barcelona“Anda el hombre tambaleándose como un beodo”: així comença el capítol —o, més ben dit, cançó— del llibre de Mariano Gomà titulat La tragedia de Artur Más. Sí, amb accent a la a. No se sap si es tracta d’un error d’impremta o d’una llicència poètica. Coneixent l’estil de l’autor el més lògic és inclinar-se per la segona opció. Veinte canciones deseseperadas y un poema de amor por Catalunya és el títol del llibre. La concomitància amb l’immortal poemari de Pablo Neruda és òbvia i buscada per Gomà, que al final de la introducció fins i tot es disculpa amb el poeta xilè per l’atreviment.
L’autor és vocal de Societat Civil Catalana, que ha posat el logo a la portada del llibre i també un pamflet de propaganda a tots els seients de la sala de la Casa del Llibre on es fa la presentació.
Gomà, arquitecte lleidatà, ha volgut recollir els articles publicats en premsa —enlloc explicita a quines publicacions— dedicats tots ells a criticar les postures favorables al procés sobiranista català. L’autor recerca entre les paraules de destacats filòsofs —Sèneca, Plotí, Protàgores, Epicur, Heràclit— per metaforitzar la “bogeria col·lectiva” a què es troba sotmesa la seva estimada Catalunya. Hi ha algunes perles destacadíssimes: “Me hallaba perdido entre los glaciares patagónicos el pasado 9 de noviembre, día de la consulta festivalera en Catalunya. Resulta obvio que en aquellas, como en muchas otras latitudes, el tema catalán no ofrece el más mínimo interés”. Tanta poesia ha convençut polítics de diversos partits per acomboiar Gomà en la presentació.
Martín Rodríguez Sol, candidat d’UDC a les properes eleccions, cita Nicola di Bari, Labordeta, José Feliciano i María Ostiz per concloure: “Es pot viatjar a Ítaca però sempre amb bitllet”. Susana Beltrán, candidata de Ciutadans, s’empara en “els valors sagrats” de la democràcia per acabar demanant el vot. Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels i candidat del PP, aprofita l’avinentesa per carregar contra els partits que l’han fet fora de l’alcaldia.
Ros i les cartes de Felipe i Duran
La presència més curiosa és la d’Àngel Ros, alcalde de Lleida, excrític del Partits dels Socialistes, president del partit, exdiputat que va abandonar l’escó per no votar en sentit contrari al dels seus companys i que acaba de segellar un pacte de govern amb Ciutadans. Ros és amic de l’autor i destaca la “reflexió, sensatesa i cosmopolitisme” del seu llibre. Recalca que està en desacord amb el caràcter plebiscitari del 27-S i considera “excel·lents” les cartes de Felipe González i Duran i Lleida publicades a la premsa. Un corol·lari de partits unionistes i units entorn d’un llibre poètic per fer front als deliris d’un “beodo”.
No em diran que no val la pena.
