Sense corredisses

BarcelonaCom que avui és Black Friday me’n vaig a la planta quarta -la de tecnologia- d’El Corte Inglés de Francesc Macià a veure si tinc sort. I no. Tot està calmat. Hi ha tota mena de plasmes equipats amb Ultra HD, 4K i les més ditiràmbiques modernitats. Rebaixes de cent euros o més en algunes marques. Alguns clients, calmadament i sense presses, fan preguntes als dependents, però l’ambient és de dia normal i corrent. Cap empenta.

A les plantes de moda femenina, masculina, juvenil, infantil tampoc hi ha corredisses. A la secció de nadons uns pares busquen un jerseiet per a la Julieta, que arribarà d’aquí tres mesos. Vaig al supermercat, el lloc del món on voldria viure si algun dia em faltés llar. En l’alimentació el Black Friday no hi intervé, però a l’entrada hi ha les caixes del Gran Recapte del Banc dels Aliments. Interessants contrastos.

A la sortida travesso la Diagonal per recórrer el tram entre Francesc Macià i Muntaner. És un quilòmetre de comercialitat. Al Promod, força concorregut, fan el 20%, el mateix que a La Bul. A MaxAzria, el 50% en abrics, que no està malament. Després vénen els 100 metres d’or de la uniformització: Massimo Dutti, Mango i Zara en bateria. A Massimo Dutti hi ha trànsit intens i una bona cua. El descompte a Mango és del 30% i a la secció de jerseis s’hi camina atapeït. Veig quatre japonesos que surten de Zara amb les mans a la butxaca i ni una sola compra. No han vist res que els agradés, m’expliquen. Continuo per la vorera i anoto: Uterqüe, sí. Fiord, sí. Boss, no. Michael Kors, sí. Sandro, no. Gerard Darel, sí, però discretament.

No he detectat cap daltabaix en el nostre Black Friday, una espècie de cosí escarransit de l’americà. A partir de Muntaner comença la tirallonga de bancs. Miro els aparadors. Alguns reclams per a hipoteques meravelloses i inversions que valen molt la pena. Aquí no hi ha divendres negre però sí que hi veig un senyor negre caminant amunt i avall de la vorera amb un got a la mà. Amb sort li caurà alguna moneda.