Sense rècord per batre i ple d’absències al MNAC

El Govern planta el premi Planeta per segon any consecutiu

Enguany no hi havia rècord per batre. Ja venia batut de l’any passat, el primer cop que cap membre del govern de la Generalitat assistia al sopar del premi Planeta. No està malament, el rècord. No val la pena assistir al premi del grup editorial que té més segells en català -sota el paraigua de Grup 62-, premi de pedigrí més que sobrat i el més ben dotat de les lletres en espanyol. El Govern està ofès perquè Planeta va ser una de les empreses que, amb la psicosi de la tardor del 2017, va traslladar la seva seu social fora de Catalunya. Repeteix Artur Mas, que ja hi va ser l’any passat perquè calia distingir la conjuntura política de la cultural. També ha vingut Santi Vila, un dels tres absolts de la sentència del Procés. Diu que ha vingut perquè cal donar suport a un premi important i que preferiria no parlar de la sentència. Però com que li preguntem molt es declara “adolorit” per les penes “injustes i desproporcionades”: “Les protestes són legítimes, però espero que es facin sempre respectant la convivència”. Vila, per cert, va ser l’últim membre de la Generalitat, quan encara era conseller d’Empresa, que va assistir al Planeta, tot just fa dos anys.

A la Sala Oval del MNAC també hi veig Carmen Posadas, històrica membre del jurat. Sento un comentari maliciós: “¿Aquest any també s’equivocarà quan anunciï el guanyador i el finalista?” No és l’única suspicàcia que se sent. Es xiuxiuegen els noms dels guardonats d’enguany, pesos pesants del grup editorial de la competència. Tinc ganes de veure Risto Mejide i em sembla que em quedaré amb les ganes. Cada any penso que pot ser un futur guanyador. I no li arriba l’hora. Enguany encara tindria més sentit veure’l: abans-d’ahir va fer un tuit sobre les 400 pàgines de la sentència i sobre l’hàbit lector dels que protestaven.

En absència del Govern, el PSC hi és quasi en ple: Miquel Iceta, Salvador Illa, Núria Marín i Jaume Collboni. També arriba Meritxell Batet, que no fa declaracions. Sí que en fa la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, la presència de la qual no estava prevista. Calvo diu que "la ciutadania mereix normalitat" i que amb la seva presència dona suport a un premi "tan important" com el Planeta, i "respectant a tanta ciutadania que no té res a dir ni res a protestar”. Es refereix a la concentració davant la Delegació del govern espanyol que ha fet que Teresa Cunillera anul·li la seva assistència a última hora. S’havia especulat amb la improbable suspensió del Planeta per com està de caldejat l’ambient. Però era impossible moure’l del 15 d’octubre, dia de Santa Teresa, sant de l’esposa de José Manuel Lara, el fundador de la casa.

Xavier García Albiol competeix en alçada amb Luis del Olmo. Àngel Simón, d’Agbar, es fa fotos amb el PSC en ple. També hi veig Joan Rosell. Tindrà xerrada assegurada, amb la quantitat d’empresaris que hi haurà a la sala. Lorena Roldán i Inés Arrimadas arriben juntes i es fan una foto amb el guardó. Estan encantades de la vida. És nit de premis, de cultura, de llibres.

Em quedo amb l’expressió alleujada de Creuheras mentre comprova que tot surt com estava previst: “Afortunadament, pau!”