Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

Bárcenas al Parlament: cine de barri amb l’extresorer estrella

Anem al Parlament a veure la pel·li del Bárcenas, motiu d’interès afegit al fins ara teatrí de la comissió d’investigació sobre el frau fiscal i la corrupció

Per al cinèfil convençut, la pantalla gran sempre és benvinguda. Sempre desperta l’emoció de l’aventura, del territori desconegut, del melodrama d’època i el romanç fulletonesc. L’acudit és fàcil, doncs: anem al Parlament a veure la pel·li del Bárcenas, motiu d’interès afegit al fins ara teatrí de la comissió d’investigació sobre el frau fiscal i la corrupció. En efecte, Luis Bárcenas compareix per videoconferència i el primer que fa, talment com si baixés de l’hort, és preguntar sobre els motius de la compareixença. Quan David Fernàndez l’hi aclareix, s’acull al dret a no declarar i lamenta que les properes hores seran una pèrdua de temps: “Cap de les acusacions que tinc té res a veure amb la corrupció política”, precisa.

En efecte, al llarg de dues hores i mitja ens conformarem amb l’exercici -a estones hipnòtic, tot s’ha de dir- d’observar el pla mitjà d’una persona, els seus somriures per sota el nas, dos o tres glops d’aigua i un misteriós senyor que passa un cop per darrere seu.

Joan Mena i el minut de glòria

Com que Bárcenas no els respon, alguns diputats -en especial els d’ERC i ICV-EUA- es dediquen a respondre ells mateixos amb judicis de valor i paraules més o menys altisonants. L’exgerent i extresorer del PP afirma que mai ha concedit una entrevista a Pedro J. Ramírez i que no en concedeix a ningú. Està bé Isabel Vallet (CUP) quan li treu la que li van fer a l’ Abc a principis d’aquest any. El compareixent té un desencontre amb Santi Rodríguez (PP) quan assegura que el màxim responsable de les finances del partit és el secretari general, amb claríssima al·lusió a la seva gran “amiga” Maria Dolores de Cospedal. Rodríguez fa molts esforços per desvincular el PP català de tota pràctica irregular, però Bárcenas el contradiu: “Al PP les entitats bancàries també li han condonat deute”.

El moment més tens és amb Joan Mena (ICV-EUA), que li recorda la seva famosa botifarra als fotògrafs, li diu “delinqüent”, “xoriço”, “lladre”, “tonto útil” i “l’Alí Baba dels quaranta lladres del PP”. Li retreu la seva mala educació quan, en realitat, si parlem en termes d’estricta educació, en tot moment ha sigut exquisida. Mena està crescut i malda per fer-se l’ocurrent. Bárcenas li diu “impertinent” i el felicita pel minut de glòria que s’ha regalat a costa seva.

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, menciona Thomas de Quincey i aconsegueix que Bárcenas li contesti la majoria de les preguntes, la majoria sobre el finançament dels partits polítics. Nega que es consideri un cap de turc i reitera que el seu cas no té res a veure amb la corrupció política. La pel·li s’acaba sense sobresalts i amb la clenxa del protagonista immaculada.

La veu del poble
PUBLICITAT
PUBLICITAT