Publicitat
Publicitat

RETRATS DEL NATURAL

DJ Pharma regna a Formentera

Aquests dies Formentera bull d’estiuejants i guiris, les festes es multipliquen i l’animal nocturn surt a caçar enmig d’una Flower Party. És l’hàbitat natural de DJ Pharma

Un vespre d’aigües remogudes i cel tèrbol, el Pep creuava amb ferri el tros de mar entre Eivissa i Formentera, la seva illa. Va rebre un missatge al mòbil, una amiga l’informava de la mort de David Bowie, tot un disgust perquè era un dels seus màxims ídols. Estima la seva música, el fa levitar i somiar, l’inspira. Té una foto seva sobre el capçal del llit i medita tatuar-se el seu icònic raig en alguna part del cos. També busca espai en blanc per al símbol de Prince, que també li encanta, per a més desgràcia mort poques setmanes després de Bowie. La música li corre per les venes com un fluid bategant i nerviós, benefactor i curatiu com la millor medecina. Sobre l’escenari crea coreografies bigarrades i excessives, es mou serpentejant i segueix el ritme per encomanar-lo al públic que l’ha vingut a veure i a escoltar la seva selecció musical infal·lible. Aquests dies Formentera bull d’estiuejants i guiris, les festes es multipliquen i l’animal nocturn surt a caçar enmig d’una Flower Party. És l’hàbitat natural de DJ Pharma, dinamitzador de la nit, personatge emblemàtic ple de carisma. Al bolo de fa un parell de setmanes a Sant Francesc va aparèixer sobre l’escenari mudat amb unes ales de Victoria’s Secret sota els acords del No more tears de Barbara Streisand i Donna Summer. DJ Pharma, sí, és el seu nom artístic. I per què Pharma? Molt fàcil, perquè ve de farmacèutic.

Sí, DJ Pharma i el farmacèutic de Sant Ferran són la mateixa persona. Darrere els gestos exagerats, la parafernàlia colorista i la fumarada misteriosa que envolta el primer, s’hi arrauleix la tranquil·la proximitat del segon, sempre atent al client que necessita un remei ràpid i eficaç pel refredat, una pomada que calmi la picor o tan sols un bon consell per tornar a casa més tranquil. El Pep s’ha trobat més d’una i de cinc vegades amb la divertida situació d’un client que està de pas per Sant Ferran, el fita amb mirada estranya des de l’altra costat del taulell i pensa: “¿El que ahir a la nit era sobre l’escenari és la mateixa persona que ara em vendrà un paquet de pastilles per fer-me passar la ressaca?” Doncs en efecte, és ell, que ha canviat els lluentons per la bata blanca. La seva història és divertida, me l’explica asseguts a la terrassa de la mítica Fonda Pepe de Sant Ferran, on va des que tenia 15 anys i on se saben de memòria com vol el gintònic.

Coneix l’illa com casa seva, hi va néixer l’any 1971 i com tanta altra gent en va marxar un temps per tornar-hi i establir-s’hi definitivament: “Als 18 anys s’ha de conèixer món, escampar la boira un temps perquè, si no, et quedes estancat i l’illa se’t menja”. El seu escampar la boira va ser estudiar farmàcia a Barcelona, perquè les ciències sempre se li havien donat bé i era una carrera amb potencial i amb atractiu per conèixer millor la gent, per contribuir al bé comú. Aquesta ha sigut sempre una prioritat per a ell, millorar la qualitat de vida de casa seva, tant culturalment com socialment. I la seva professió és una manera ideal d’aconseguir-ho. Acabada la carrera, a la farmàcia de Sant Ferran li ofereixen feina i decideix que val la pena tornar. “A Formentera s’hi torna”. És una idea bonica, una manera de sintetitzar la personalitat d’un indret especial, una porció de terra tocada per una llum especial.

La primera actuació, als 3 anys

S’enrecorda d’una Formentera d’infància diferent de la d’avui, molt més verge i encara poc sotmesa als efectes transformadors del turisme. El Pep -també implicat en la fundació de Gent per Formentera, el partit polític que governa ara mateix el consell insular- viu tot l’any a l’illa i testimonia des de darrere el taulell la idiosincràsia metamòrfica de l’ocupació humana. El farmacèutic agafa inevitablement vincles amb la gent, amb el client que pregunta expressament per ell perquè sap que l’aconsellarà bé i el sabrà orientar per apaivagar el neguit que l’ha portat fins allà: “Intentes que la persona surti molt més confortada de com ha entrat”. No només té bona mà amb els oriünds, també amb els turistes, que a còpia de venir cada any ja saben que el Pep es defensa amb uns quants idiomes i té el do del feeling, la simpatia natural i la bona comunicació.

DJ Pharma li van posar els amics de seguida que van detectar el seu bon saber fer a l’hora d’oficiar una nit exigent, amb música ballable. Tenia lògica el camí emprès per casualitat quan un amic li va suggerir posar música una nit al seu bar. Tenia lògica per a algú que va fer la seva primera actuació als 3 anys, o com a mínim així ho assenyala la llegenda perpetuada amb gust per la mare del Pep, orgullosa de documentar com Déu mana el pedigrí d’artista del seu fill. “Una nit viscuda amb alegria i sana diversió pot curar més que la millor de les pastilles”, assegura el gran Pharma. I pensa en David Bowie, en els somnis tenyits de glam, en la música que l’inspira i l’emociona, que li fa aflorar els sentiments mentre agita les ales i el cap i el cor li giravolten a mil per hora.

Visibilitzant l'assetjament sexual