18/08/2015

Del Sol Naixent al Moulin Rouge

2 min
Del Sol Naixent al Moulin Rouge

BarcelonaUn clàssic. El carrer Verdi és una institució dels guarniments de la festa major de Gràcia i, cosa que és més important, dels premis grossos. Enguany ho ha tornat a aconseguir: el seu jardí japonès, poètic i inspirador, ha guanyat el primer premi. Merescut, no hi ha dubte. Passejar-hi és viatjar a la tranquil·litat dels colors nipons, d’un porxo il·luminat per fanalets i el caient inconfusible de la flor de l’ametller, recreada amb unes inspiradíssimes rèpliques de paper. Els motius del primer premi són robustos com les columnes rogenques de les dues entrades i subtils com el plàstic de bombolles tintat de porpra que simula els tons de l’albada.

Només nou punts de diferència separen Verdi del segon premi, Fraternitat. Un frec a frec comprensible perquè el carrer del sud del barri ha fet potser l’aposta més imaginativa de totes. Un indret imaginari amb el misteriós nom de Wiguonia habitat per plantes carnívores inspirades pel famós musical La botiga dels horrors i cuidades per indígenes sortits talment d’una selva de còmic que reguen les seves possessions amb zel i mirada perduda.

En un agost plujós com el que estem tenint es fa més avinent la professionalitat a prova de xàfecs de tots els participants, que utilitzen materials resistents que garanteixin la supervivència en cas d’inclemència meteorològica. Així es fa patent en la grandiloqüent proposta del carrer Progrés: el món d’ Avatar, el film de James Cameron i els seus estranys éssers de color blau elèctric. La recreació és espectacular, potser un pèl mancada d’idea de fons, de contingut, més enllà de la fantàstica execució formal. El verd i el blau combinats amb picardia, la vegetació de formes extremades i coloristes, els animals alats i el talent posat en tota la rugositat del cartró pedra. A dues passes, la selva del carrer Llibertat, especialment reeixida la bassa dels pingüins i el sostre de guacamais.

Més amunt, a Berga, hi ha un circ amb tota la fauna imprescindible: equilibristes, pallassos, trapezistes i l’home forçut. Sota la carpa blanca i vermella, les màscares i l’encantador de serps. Especialment captivadora és la idea de la Travessia de Sant Antoni, recompensada amb el tercer premi: París i l’esperit hedonista del Moulin Rouge. Les cames de les ballarines surten de les parets, i els tubs de pintura de Toulouse-Lautrec es confonen entre croissants i magdalenes. I, majestuosa, la joia de la corona: una Torre Eiffel feta amb tubs de cartró que s’alça al cel de la plaça Anna Frank. No us perdeu tampoc la pèrgola del metro fabricada amb trossos de cuir i penja-robes. Ve de gust acabar el trajecte als luxosos parc d’atraccions i aeroport de Joan Blanques de Baix i de Baix de Tot, respectivament. I ja ho sabeu, per imaginar un bonic viatge des del Japó fins al cor de París, aquests dies a Gràcia us poden ajudar.

stats