12/04/2015

Diumenge: cursa, família, oci, ciutat... I també gossos atletes

3 min
L’ambient festiu va tornar a ser la nota dominant de la cursa, que va passar pels carrers de Barcelona durant prop de tres hores.

BarcelonaI el setè dia va descansar. Des de les sagrades escriptures se’ns ve dient que el diumenge està reservat al repòs. En teoria, esclar. L’avorriment té mala premsa. No fer res no està gaire ben vist. Badar penalitza. Els diumenges cal tenir també l’agenda plena. Saber que hi ha alguna ocupació, un entreteniment individual o familiar per omplir les hores, socialitzar, sentir-se ciutadà. El barceloní hiperactiu està d’enhorabona, cada dia té més possibilitats per escollir. I quan arriba la Cursa d’El Corte Inglés llavors ja és la bomba.

37 anys de vida

Estem davant d’un clàssic que ja acumula trenta-set anys de vida i que enguany s’ha superat: més de vuitanta-un mil inscrits. La línia de sortida és a tocar de la plaça de Catalunya i pel passeig de Gràcia molts participants fan via amb celeritat per no arribar tard. A les 9.30 comença la festa. Veig tres amics que escalfen les articulacions i una parella que mata el temps d’espera escalfant-se mútuament en un banc modernista. Una mare i la seva filla fan estiraments mentre el pare consulta el mòbil. La Carla porta un barret de carnestoltes i una faldilla fosforescent: “És un dia per anar ben guarnida”. Els contrastos salten a la vista. Gent preparadíssima, amb sabatilles de running, malles, ulleres de sol i comptador de pulsacions, confosa amb l’ambient familiar i distès d’inconfusible aroma dominguera. El neòfit se sent esportista, el bon vivant amb panxeta té l’excusa perfecta per poder sostenir que li encanta fer esport i algun susceptible fa mala cara perquè això de córrer s’ha posat massa de moda.

“Aquella noia és anorèxica?”, pregunta una adolescent al seu pare quan passen per davant de la foto gegant d’una model que anuncia roba esportiva. “No, filla, és forta i esvelta, que és diferent de ser anorèxica”, li respon. La Dolores té setanta-sis anys i en fa quatre que hi participa juntament amb la seva filla i el seu gendre. Té intenció de fer caminant com a mínim un quilòmetre, més o menys el que ja fa cada dia per mantenir-se una mica en forma i tonificar els músculs. L’organització avisa per megafonia que cal complir les normes perquè ningú prengui mal. També recomanen no fer esforços excessius, descansar si es nota fatiga i gestionar bé les dues hores i mitja que, com a màxim, s’ha estipulat que pot durar completar el trajecte de deu quilòmetres i set-cents metres.

Famílies senceres

Es dóna el tret de sortida. Observo la línia de sortida durant més de vint minuts. Hi ha famílies senceres, experts corredors, xirucaires, quissoflautes, iaioflautes, hipsters engominats i tot tipus d’estètiques. Compto més de trenta cotxets i vint-i-set gossos atletes. També hi ha molts corredors sense dorsal que s’afegeixen a la festa. Estan informats que la laxitud s’imposa a la total meticulositat. L’ speaker dóna ànims i recalca l’excepcionalitat de la iniciativa, el fortíssim arrelament ciutadà i cívic d’aquesta cursa que ja fa una pila d’anys que acoloreix la idiosincràsia de Barcelona.

Passejo fins a la plaça Universitat perquè m’han dit que els primers corredors trigaran amb prou feines mitja hora a passar-hi. Les històries de la línia d’arribada sempre valen la pena. El comptador de l’Esteve marca 45 minuts i 16 segons, el seu millor temps des que hi participa, ja fa vuit anys. La Trini i el Marc tenen flat i van un pèl ofegats però estan contents de l’experiència. La Carmen s’ho ha pres amb calma, ritme lent però constant: 1 hora i 29 minuts. La Gemma i la seva filla han corregut durant vint minuts i han parat a prop del Mercat de Sant Antoni perquè els venia molt de gust un frankfurt per esmorzar. Una decisió hedonista que explica per si sola els contrastos de la jornada, la filosofia d’un dia especial.

Contrastos harmònics

El metro de tornada està ple a rebentar. Baixo abans d’hora i pujo una estona caminant. Molta gent torna de la cursa comentant la jugada i es confon amb els usuaris de les activitats lúdiques del diumenge als laterals del passeig de Gràcia i la Diagonal. L’esport i les gandules combinats fan un contrast inesperadament harmònic. I al punt del migdia a la rambla de Catalunya amb Diagonal comença l’onzena Passejada amb Barret. No hi ha dorsals però sí pameles, barrets venecians, gorres, capells i panamàs. Algun mirinyac de l’antigor i molt bon humor. Diumenge, sí, el dia més ocupat de la setmana.

stats