Senyores i senyors, sobretot, no es posin nerviosos

Un cafè amb llet amb molt cafè i un croissant perquè el sucre el mantingui amunt –"venirse arriba"– durant tota l’estona. És l’esmorzar de Germà Bel, pocs minuts abans de començar el debat organitzat per l’ARA i la Cambra de Comerç. M’expliquen que Miquel Iceta ha demanat que als mítings no li posin més músiques marxoses que l’impulsin a les seves ja mítiques i pel meu gust estupendes ballarugues. Roger Montañola i Inés Arrimadas esmorzen plegats, ben avinguts, mentre Ferran Rodés i Miquel Valls exerceixen d’amfitrions.

Quan comença el debat, el primer que fa Iceta és saludar Arrimadas perquè els dos són els únics caps de llista que han participat als tres debats fets fins ara. Primera clatellada de les moltes que hi haurà. Enric Millo demana disculpes per estar afònic, Joan Coscubiela comença anomenant els Legionarios de Cristo Rey, i Josep Manel Busqueta –amb uniforme corporatiu de la CUP: samarreta vermella i sandàlies– presumeix que són els únics que aporten complexitat als debats.

Cada cop que parla, Montañola diu "senyores i senyors", com si s’estigués adreçant al públic d’una gala televisiva. Coscubiela repeteix tres vegades el concepte "sistema fiscal cadavèric". Està encantat amb l’adjectiu. El número tres de Catalunya Sí que es Pot s’enganxa unes quantes vegades amb Bel a compte del finançament i les infraestructures, i l’enganxada més agra la tenen parlant de portes giratòries. A Arrimadas i Millo els encanta el fàcil recurs de dir "no es posi nerviós" per desacreditar l’argumentari del rival i fer-lo posar encara més nerviós. Iceta diu una vegada "porque yo lo valgo" i demana "no perdre’ns pels caminis i viaranys i anar a la cosa grossa". A Montañola li retreuen unes quantes vegades la connivència d’Unió amb les polítiques de Convergència i Esquerra que ara critica.

Un dels hits és la insistència –tres o quatre cops– d’Arrimadas de retreure a Coscubiela que el cap de llista de la seva candidatura –Lluís Rabell– és independentista, cosa que, a criteri seu, xoca amb els atacs frontals a Junts pel Sí. Busqueta va a la seva, no es discuteix amb ningú i ningú l’interpel·la en cap moment. Desgrana propostes, fa crítiques i en surt impol·lut. Millo es posa condescendent amb Montañola –"vostè que és jove i apassionat però li falta seny"–, i Arrimadas treu Iceta a ballar: "El dia que a Catalunya es generi suficient treball i riquesa, vés a saber quin ball es marcarà el senyor Iceta". Però el candidat del PSC prefereix un xotis –ben 'agarrao'– amb l’ecosocialista. Coscubiela: "Estic al partit verd". Iceta: "Sí que estàs verd, sí". Coscubiela: "I tu, molt madur!".

Foto de grup final. Somriures i salutacions cordials. Iceta i Coscubiela s’acomiaden amb dos petons i el número tres de Catalunya Sí que es Pot li etziba a Bel: "Malaguanyats els recursos que l’estat espanyol va invertir en la teva formació!". Bon rotllo, senyores i senyors, que ningú es posi nerviós.