21/01/2016

Espert, madona, tràgica i Monument Nacional

2 min
Ana M. Arias de Cossío amb Núria Espert presentant el llibre al Lliure.

Barcelona“Una madona del teatre”, com es defineix ella mateixa. “Un MNV, Monument Nacional Vivent”, com la qualifica Lluís Pasqual. Núria Espert admet adjectivació grandiloqüent. S’ho ha guanyat. Als vuitanta anys es marca cada nit un tour de force al·lucinant sobre l’escenari del Lliure en la pell del Rei Lear, el gran personatge de Shakespeare. Moltes capes de complexitat, atreviment, fracàs, èxit esclatant, afany precursor, divisme, grandesa... s’acumulen sota la seva pell bronzejada de teatre. Després de protagonitzar Medea a principis dels anys seixanta, Espert va veure clar que era, en essència, una actriu tràgica. Havia nascut per fer Hedda Gabler, Anna Christie, Espectres, Fedra, Les criades, Bernarda Alba, La gavina... Cinquanta-cinc anys abans de ser el Rei Learva ser Hamlet al Teatre Grec l’estiu de 1960. De tot plegat en dóna fe “el totxo”, tal com, fent broma, ha sigut batejat Arte y reto en la escena: la obra de Núria Espert (Ediciones Cumbres), el llibre de 807 pàgines que la catedràtica de la Complutense Ana M. Arias de Cossío ha escrit com a homenatge personal a algú que sempre ha admirat com a espectadora. Després de veure Espert el 2009 en la pell de Bernarda Alba, aquesta estudiosa es va veure incapaç de postergar més la capbussada en l’obra de l’actriu.

El resultat és una obra documentadíssima que veu la llum després de cinc anys de feina i que, com remarquen tant l’autora com la mateixa Espert, no és estrictament una biografia sinó un meticulós estudi acadèmic quasi a mode de tesi doctoral. Les seves pàgines -il·lustrades amb fotos d’arxiu molt interessants- recorren la carrera teatral d’Espert de principi a fi. Amb profusió de detalls contextuals i històrics, fa transcórrer la protagonista a través de més de mig segle de la història d’Espanya. Posats a ser primmirats, es troba a faltar alguna menció a la gens menyspreable carrera cinematogràfica d’Espert, i també, com a annex, una cronologia dels seus muntatges teatrals.

D’entre tots els noms que podria mencionar a l’hora de fer balanç, Espert en té un de claríssim. El del seu marit, Armando Moreno, amb qui va formar companyia pròpia l’any 1959. Va ser ell qui li va dir que els seus somnis no es realitzarien i que ningú li oferiria el repertori que somiava: “Els somnis i el repertori els hem de fer nosaltres”.

Espert té paraules d’agraïment i amistat per a Arias de Cossío i recalca que la lectura del llibre li ha proporcionat l’estranya sensació que potser la seva vida ha estat més “marcada” del que ella mai s’hauria pensat. “Ha deixat de semblar-me una peripècia, i ara, vist sobre el paper, el trajecte recorregut em sembla totalment lògic”, concreta. I s’atreveix a fer una consideració metafísica que cal entendre bé: “A aquestes altures em sento com si ja estigués morta. Com si ja no em pogués equivocar, i si ho faig segur que em perdonaran”. Però Núria Espert està ben viva. Cada nit Lear reparteix la seva herència a les seves filles i un terrabastall de gelosia, ambició, maldat, submissió, poder, amor i fidelitat es desferma sobre l’escenari. La vida, sí, tan difícil d’explicar i tan emocionant quan te l’expliquen així.

stats