Instruccions per al joc de les banderes: tirar-se-les pel cap

Mas i Colau comparteixen el seguici d’autoritats, però no la missa

“Entrar i sortir d’aquí és molt perillós”, exclama una senyora mentre creua amb dificultats la portalada de l’església de la Mercè. És aquella dolça exageració de la gent gran quan s’atabalen perquè hi ha molta gent mentre treuen el colze a passejar per obrir-se camí entre la multitud que ha tingut la mateixa idea que ells. Ja fa uns quants minuts que s’ha acabat la missa del dia de la festa major de Barcelona, però les autoritats encara no han sortit. Bé, de fet, l’autoritat major de la ciutat no hi ha ni entrat. Ada Colau ha decidit que enguany el nou govern entrant no participaria en l’ofici religiós. És a pocs metres, amb els gegants i el bestiari, saludant les colles castelleres i la concurrència que omple la plaça de gom a gom.

El govern també ha suprimit les tanques per apropar-se més al ciutadà. Es nota. Molta gent espera la sortida dels pròcers devots que no veuen bé això de trencar tradicions. Hi ha matrimonis empolainats, senyores amb el crepat majestuós, nens enjogassats i homes morruts amb vestit de diumenge. Comencen a sortir els feligresos i s’esdevé un curiós ritual. L’oposició consistorial i el president Mas surten de l’església i l’alcaldessa laica els saluda amb l’impecable protocol. Mas i Colau posen per als fotògrafs mentre miren els dos pilars que s’alcen al cel i veuen saludar l’enxaneta. Xerren poc i aplaudeixen molt.

Hi ha molts fanàtics de l’aglomeració, professionals de l’empenta, refractaris al caminar ample. Veig el govern actual: Pisarello, Asens, Colom, Ortiz... També l’anterior: Trias i Forn. Alfred Bosch i Jaume Collboni conversen animadament. La consellera Borràs camina amb Helena Rakosnik.

Faig la cercavila seguint les autoritats i molt a prop dels regidors del PP i de Ciutadans. S’han d’empassar uns quants ventalls de Junts pel Sí, que han sortit a passejar per combatre el sol tossut de principis de tardor. Alcaldessa i president saluden els balcons del carrer Ample, encaixen mans i entomen ànims de fulgor independentista. Els acompanya Lluís Martínez Sistach. L’arquebisbe es deu plànyer de l’alcaldessa díscola. A la plaça Regomir la quitxalla aplaudeix el sidral amb devoció. Ja a dins de l’Ajuntament segueixo la marea de gent fins al balcó principal. Toca mirar el Ball de l’Àguila, els gegants de la ciutat i l’exhibició castellera. Ah! I també una exòtica performance amb banderes. Bosch i Jordi Coronas pengen una estelada i Alberto Fernández Díaz, ràpid com un llamp, fa el mateix amb una bandera espanyola que casualment tenia per allà guardada. Segur que la ciutadania agraeix un acte de campanya electoral tan adult. Que ningú s’oblidi la bandera! Segur que així l’indecís surt en massa a votar diumenge.

Aperitiu amb aires de canvi

Han posat un aperitiu frugal a to amb els aires de canvi. Patates fregides, olives, ametlles i galetetes salades. L’únic luxe són les nous de macadàmia, més cares que l’avellana i el cacauet. També es pot demanar orxata refrescant i picar uns daus de formatge. Hi ha cava però trobo a faltar el Pinky, aquell placebo per a nens -n’hi ha uns quants corrent per allà- que simulen borratxeres sense alcohol mentre esperen el torn dels primers efluvis etílics. Ells, innocents infants, juguen amb mons de fantasia on balla el drac, l’àguila i la víbria. Imaginen aventures amb cavallers que sostenen estendards i banderes. Unes banderes que ningú es tira pel cap.