25/08/2015

Els crits de King Kong ressonen fort a Sants

3 min
Els crits de  King Kong ressonen  Fort a Sants

BarcelonaL’adjectiu previsible no fa justícia al resultat del concurs de guarniments de la festa major de Sants d’aquest any. L’homenatge a King Kong d’Alcolea de Dalt és, de molt llarg, la millor proposta de totes. No només per l’execució formal, sinó també per l’ambició estètica de les dues portalades del carrer. En una hi trobem el goril·la gegant que ha grimpat fins al capdamunt de l’Empire State i estavella els avions que arriben per importunar-lo.

A la festa major de Sants dediquen molta més atenció a les entrades que no pas a la continuïtat del guarnit al llarg del carrer. Això també es manifesta en el guanyador: un recorregut suposo que volgudament caòtic al llarg de cartells de comerços i noms de carrers novaiorquesos ens porta fins a l’entrada de baix, amb el característic metro de Queens elevat sobre la via amb la tan identificable estructura de ferro.

Visca l’anarquia

Més avall, en un espai que podria ser Alcolea del Mig -fora de concurs-, han viatjat fins al juràssic, l’època dels diplodocus i els pterodàctils que li encanta al passavolant jovenet. I ja arribant a passeig de Sant Antoni trobem el tercer premi -Alcolea de Baix- amb un gran drac que sembla talment sortit d’una festa de disfresses de Chinatown i un sostre adornat amb carbasses, barrets de bruixa, cors, regals, màscares de Carnaval, ninots de neu i arbres de Nadal. Algun motiu referit als sanfermines i la culminació del caos a la segona entrada: un bou tancat a dalt d’un campanar. Visca l’anarquia! Als carrers adjacents hi destaca el pastís nupcial gegant de Valladolid i la majestuosa façana de la masia de pagès a Vallespir de Baix. “Alliberem les masies i recuperem el territori”, diu un lateral del guarniment. Segurament la proposta més reivindicativa de totes les d’aquest any. Vallespir de Dalt, molt senzill, s’ha convertit en una gran botiga de caramels per als més petits. És una apologia del dolç, el de la regalèssia i el núvol de sucre.

Rosés potser es mereixia una mica més que l’exigu sisè premi. Només pel seu cavall de Troia gegant ja val la pena desplaçar-se fins al nord més elevat del barri. Santa Cecília és original: viatjar al Nadal en ple mes d’agost: un pessebre de cartró, un avet amb ampolles de plàstic. Espelmes, torrons, rens, estels i un tió. A Sagunt han tingut la mateixa idea que a Verdi -guanyador a Gràcia- i han volgut inspirar-se en el Japó. Una pagoda a la portada, boniques flors de cirerer i un pont sobre el riu. De llarg, el guarniment més ben treballat al sud del separador carrer de Sants. També té conya Finlàndia, un homenatge al music hall i a l’esperit cabareter del Moulin Rouge. Aconsegueixen efectes bonics amb els culs d’ampolla i de garrafa tintats de vermell lluent. La plaça de la Farga és un poble mediterrani amb platja lluminosa i paradetes i a tocar, Rossend Arús, un terrat d’estiu. Gayarre és un bosc encantat i Guadiana llueix motius cubans. Un vaivé d’estímuls visuals i sensorials al llarg i ample d’un barri festiu que s’engalana sempre després de Gràcia i a qui la sempre injusta -però em temo que inevitable- comparació ha reservat el segon lloc pel que fa a la qualitat dels guarniments. Enguany hi ha regnat King Kong i els seus esgarips desesperats se senten per tota la ciutat.

stats