10/11/2015

L’economista de Rivera lloa Mas-Colell per atacar el procés

2 min
Garicano va fer un elogi de la coalició com a sistema de govern molt vàlid a un mes i mig de les eleccions on es presenta el seu partit, Ciutadans.

Barcelona“No vaig veure que tot un catedràtic d’economia aplaudís gens després de l’aprovació de la resolució de ruptura”, comença fort Luis Garicano la seva intervenció al Cercle d’Economia per explicar el programa econòmic de Ciutadans. Es refereix a Andreu Mas-Colell, a qui qualifica de gran economista, i identifica aquesta imatge de dilluns al Parlament com la millor vara de mesurar d’uns partits polítics “poc preocupats per la qualitat institucional i per la qualitat de la governança”. “Escoltant-los sembla que tot passi per la independència, i no és així”, precisa. No s’està per orgues el fitxatge estrella d’Albert Rivera de cara a les eleccions generals del 20-D: Garicano, economista de marcat perfil liberal, professor de la London School of Economics, antany proper a UPyD i ara militant de Ciutadans. Agafa el guant deixat per Antón Costas, president del Cercle, que abans de començar reitera la postura de la institució sobre la decisió aprovada ahir al Parlament: “No donarem suport a decisions unilaterals. Desitgem reforma política i territorial i no posar en risc la pertinença a la Unió Europea i a l’euro”. A criteri de Costas, el 20-D serà molt important per assentar un nou model de creixement a Espanya on els nous partits hi han de tenir molt a dir.

Amb aquesta presentació ad hoc, Garicano enfila el seu programa econòmic enfocat en tres idees bàsiques: acabar amb la corrupció, lluitar contra la precarietat laboral i proposar un nou model educatiu.

Contra la corrupció

La corrupció, a criteri seu, es manifesta de manera molt clara en el que ell anomena “capitalismo de amiguetes ”, o sigui el clientelisme, les adjudicacions d’obra pública a dit, sense tenir en compte criteris d’excel·lència empresarial, cosa que acaba repercutint en baixos nivells de productivitat. Aquesta qüestió, explica, li ha proporcionat encesos debats amb Xavier Sala i Martín, que opina que és un problema espanyol i en canvi ell opina que també forma part de l’agenda catalana.

La precarietat laboral és també, segons Garicano, un problema substancial que cal combatre amb la generalització de la contractació indefinida i també amb la política del complement salarial, així com amb més inversions en formació laboral. Aquest àmbit, l’educatiu, està assenyalat amb vermell dins el cartipàs de mesures que Garicano ha previst pel programa electoral de Ciutadans. Cal caminar cap a la formació escolar trilingüe a Catalunya i la millora de la formació docent. Veu imprescindible un pacte nacional per a l’educació i l’eradicació de les velles tècniques memorístiques que no casen amb els nous temps. I fa una consideració enigmàtica i una mica estrafolària: “Ara es dediquen molts esforços a la formació de l’esperit nacional”. No crec que ignori que aquesta vella assignatura franquista va ser suprimida l’any 1970. Esclar que potser es tracta d’una llicència poètica i el que opina sense dir-ho clarament és que a Catalunya les escoles injecten doctrina nacionalista als seus alumnes.

Un dels assistents a la molt concorreguda conferència és l’economista Miquel Puig, que identifica “tres salts mortals” molt discutibles en el programa desglossat pel protagonista. Tots dos discuteixen amb certa vehemència i Garicano matisa algunes consideracions per acabar fent un elogi de la coalició com a sistema de govern molt vàlid a nivell econòmic i social. Tota una declaració d’intencions de cara a possibles escenaris post 20-D.

stats